La dutxa escocesa

Divendres passat va ser un altre dia negre per a l’independentisme. Va començar bé, amb el que semblava un vistiplau europeu al fet que Oriol Junqueras sigués aquest dilluns a Estrasburg, i va acabar amb una plantofada de l’Eurocambra recordant que la seva condició d’eurodiputat va acabar el 3 de gener, d’acord amb el Tribunal Suprem. Va ser un altre exercici de dutxa escocesa, un fred dia d’hivern en què la justícia espanyola va estrènyer el cèrcol entorn del president de la Generalitat. I com és sabut, no tot són beneficis en la dutxa escocesa.

Hi va haver anunci de recursos per part dels advocats de Junqueras i es va produir una compareixença institucional destinada a donar imatge d’unitat i fermesa, però el carrer va mantenir una quietud sorprenent. Com si l’independentisme estigués noquejat després de creure, al matí, que Europa havia despertat i comprovar, a última hora de la tarda, que la batalla europea és més complicada del que alguns creien. L’esglai davant de la decisió de l’Eurocambra va ser de tal magnitud que només va originar silenci.

Una constant des de Rajoy

Deixar que la dutxa escocesa de l’actuació judicial condicioni la política és un mal assumpte. Ho ha sigut per a l’independentisme i també per a la dreta estatal que, al matí, omplia les xarxes d’improperis contra Europa i, a la nit, celebrava la decisió del president del Parlament Europeu, David Sassoli. Aquesta manera d’actuar d’uns i d’altres ha sigut una constant des que Mariano Rajoy va deixar la defensa de la unitat d’Espanya en mans dels jutges.

Carles Puigdemont i els seus advocats són experts a celebrar un dia de gresca per una decisió judicial i l’endemà malparlar dels jutges. Només Esquerra Republicana sembla haver entès que aquesta muntanya russa d’emocions trobades no condueix enlloc. Crec que la seva abstenció en el pacte d’investidura busca deixar d’actuar a remolc de la justícia. No significa que ERC no esgoti totes les batalles judicials, sobretot a Europa, on encara tenen recorregut. Suposa que Junqueras ha decidit donar prioritat a la política com a única sortida al conflicte i a la situació dels presos.

Reconduir la destrossa

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Pot ser que el pacte subscrit amb Pedro Sánchez no li doni, a Esquerra, dies de glòria per celebrar, almenys a curt termini, però és l’única manera de reconduir la destrossa provocada per la dialèctica de l’acció i la reacció. La taula de diàleg obre un camí que tots hauran de transitar sense deixar-se intimidar per decisions judicials que tenen la seva pròpia lògica i desatenen la dimensió política del conflicte.

Pot ser que l’entramat jurídic espanyol disfruti de solidesa formal, fins al punt de convèncer l’Eurocambra en el tema de Junqueras, però des que els fiscals es van entossudir que els processats pel Suprem havien comès un cop d’Estat, sabem que no tenen sensibilitat democràtica. L’única forma, per a Sánchez i per a ERC, de trobar una sortida a aquesta situació és obrir un procés polític que torni les coses al seu lloc, blindant-se dels miratges de la dutxa escocesa.