21 febr 2020

Anar al contingut

Símbol de fortalesa

Els homes sí que ploren

Els homes sí que ploren

Imma Sust

Mostrar-se feble davant la gent és de forts, és com una declaració d'intencions molt potent

Una imatge per a la posteritat. Pablo Iglesias plorant en la investidura de Pedro Sánchez. Molt s’ha especulat sobre allò que el va portar a treure aquestes llàgrimes al Congrés, però la veritat és que això no és l’important. El realment significatiu és que som davant d’un canvi de model masculí importantíssim. Que un polític home plori sense problema davant tot Espanya ens dona moltes pistes sobre com pot evolucionar el nostre país i certa esperança a algunes sobre el nou Govern

Sempre s’ha cregut que mostrar els teus sentiments en públic és de febles, però en aquests moments de la pel·lícula crec sincerament que és al contrari. Aquests que no mostren mai les seves emocions ni expressen què senten, aquests mascles que es disfressen de forts per no mostrar cap debilitat, aquests són els més fràgils de tots.

La perfecció crea desconfiança

Mostrar-se feble davant la gent és de forts. És com una declaració d’intencions molt potent. Et dic que soc prou fort com perquè em vegis deprimit, trist o plorant. No amago el meu dolor ni la meva ansietat. Si vols aparentar massa perfecció i no em mostres cap emoció, m’adonaré que m’estàs enganyant i em crearàs molta desconfiança. Una cosa molt dolenta en un polític. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Iglesias és un home del segle XXI. Un polític feminista que diu les coses pel seu nom i que, si ha de plorar, plora, sense importar-li les crítiques. Tampoc li tremola el pols si li dona a la seva dona la cartera d’Igualtat. Segurament perquè la considera alguna cosa més que «la seva dona». Moltes crítiques ha rebut també per això, com si Irene Montero fos un gerro que acaba d’arribar i no portés un munt d’anys fent política.

Però no tots estan contents amb aquest nou Govern feminista, alguns mascles estan molt enfadats. Però per molt disgustats que estiguin, per molta ràbia que sentin, no seran capaços de deixar anar ni una sola llàgrima. S’expressaran millor amb crits, insults i faltes de respecte. ¿Que ha arribat la sensibleria al Congrés? Doncs donem les gràcies i esperem que duri.