Revisió judicial

La sentència del Tribunal de Luxemburg no existeix

No s'ha de ser jurista per adonar-se que la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha tingut un efecte nul, no només per al pres Oriol Junqueras, sinó també per al procés penal en el seu conjunt

3
Es llegeix en minuts

338944ec-54ed-4142-816b-a63ff818906a-hd-ntsc vid 09 165220 / periodico

No trobo manera més clara, ni més suau, d’expressar el que, en el fons, es dedueix de la interlocutòria dictada per la Sala segona del Tribunal Suprem sobre la immunitat de Oriol Junqueras. I és que no s’ha de ser jurista per adonar-se que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha tingut un efecte nul, no només per al pres, sinó també per al procés penal en el seu conjunt.

I això és simplement incomprensible. El TJUE treballa amb l’obligada voluntat que les seves sentències tinguin eficàcia, i no simplement per crear doctrina que els tribunals nacionals puguin llegir i debatre com en un seminari. I especialment en el procediment que ens ocupa, el de la qüestió prejudicial, les respostes del TJUE estan cridades a tenir efectes en el procés nacional en què han sigut formulades.

Res d’això ha passat aquí. Al Tribunal Suprem li ha semblat que no havia de fer res. Que tot quedava igual, malgrat que el TJUE, primer, ha dit que Junqueras hauria d’haver sigut posat en llibertat des que va ser proclamat electe al juny i, segon, que deixava la determinació de les, al meu parer, òbvies conseqüències d’aquesta declaració en mans del Tribunal Suprem, al·ludint expressament a la sentència condemnatòria. Doncs bé, el Tribunal Suprem considera que no es produeix cap conseqüència del pronunciament del TJUE.

Imprecisió en la traducció

¿A quin cap cap que fos això el que desitjava el TJUE? No obstant, el Tribunal Suprem s’esforça a demostrar que la resposta del TJUE tenia importància tot i no haver-lo esperat per dictar sentència condemnatòria, a fi de veure si la immunitat suposava obstacle per a la inhabilitació de Junqueras com a eurodiputat. Sembla obvi que el TJUE respon que sí, ja que altrament no s’entén que digui que era diputat des de la proclamació com a electe i que això implicava la seva llibertat i que havia de sol·licitar-se autorització al Parlament Europeu per procedir judicialment contra ell.

Però el Tribunal Suprem, aprofitant una imprecisió en la traducció –en la versió francesa de la sentència (punt 90 i inici del 91) s’entén millor– parteix de la base que el TJUE li permetia decretar que el pres seguís a presó provisional, cosa que és directament incompatible amb el que s’acaba de dir. I interpreta que hauria d’haver demanat l’autorització al Parlament Europeu en el seu moment, però que que no ho va fer i que ho tindrà en compte en futures ocasions, cosa que es tracta d’una afirmació que, per ser suaus, deixa perplex. I que arribats a aquest punt, que què hi farem, que ja hi ha sentència condemnatòria i que aquí no ha passat res. És a dir, quan el pacient va tenir aquest intens dolor al pit, s’hauria d’haver portat el pacient a un hospital i s’hauria d’haver utilitzat aquell desfibril·lador perfectament disponible quan va entrar en aturada cardíaca. Però és clar, ara que l’interessat ja està mort, no s’hi pot fer res, però es tindrà en compte per a futures ocasions.

Es dona la circumstància, a més, que el Tribunal Suprem, contradictòriament, va impedir a Junqueras accedir a la condició de diputat del Parlament Europeu després d’haver-li concedit convertir-se en diputat del Congrés, perquè temia la seva fuga, temor no compartit pel TJUE, que expressament conscient d’aquesta situació va insistir en la llibertat de Junqueras.

Autorització al Parlament

Notícies relacionades

Per tant, incontrovertiblement Junqueras gaudia d’immunitat i no es podia ser procedent judicialment contra ell sense l’autorització del Parlament Europeu, i molt menys condemnar-lo. Per tant, la sentència és nul·la –només contra Junqueras–, però el Tribunal Suprem insisteix que no és així amb una argumentació que revela amb claredat la seva opinió sobre els fets. Diu que la condició de diputat no serveix perquè el poble revoqui amb el seu vot la condemna d’un tribunal. Però és que no es tracta d’això. Si algú és diputat, no és que no se’l pugui condemnar ni que el poble el perdoni, sinó que cal demanar autorització al Parlament a què pertany per poder condemnar-lo, que és molt diferent.

És desconegut com actuarà el Parlament Europeu davant d’aquesta gravíssima situació. No és esperable cap pronunciament del TJUE en vista de l’evident indeguda interpretació de la seva sentència, però aquest cas és, com dic, insòlit, afecta la base democràtica de la Unió –el seu Parlament– i mai se sap. Ningú sap el que passarà. Per sort, no hi ha precedents. I convindria evitar possibles seqüeles d’aquesta història.