El repte és girar full

El gran repte no és la formació del govern, malgrat les dificultats, la incertesa i la tensió acumulada. Malgrat l’espera que a punt ha estat d’acabar amb la paciència de molts ciutadans. Les dues cites electorals consecutives han fet recaure una doble i absurda responsabilitat (per reiterativa) sobre nosaltres, com si fóssim incapaços, donant-nos a entendre que la primera vegada no ho vam fer bé, que ens vam equivocar. Els polítics no ens han tractat bé i nosaltres hem respost com més bé sabem: amb compromís i responsabilitat democràtica, vam votar pràcticament el mateix i a més vam castigar aquells que no han volgut respectar la nostra voluntat. Vegem la part positiva en tant mareig: aquests mesos de letargia política reafirmen el nostre enorme poder, potser alguns no ho han assumit encara però som nosaltres els que decidim. 

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

El repte més important tampoc és l’anomenat conflicte català, ara ja reconegut com a conflicte polític a Catalunya. Potser sí el més ambiciós, el material més sensible que modelarà el nou Executiu i, sens dubte, el més arriscat però, al contrari del que pugui semblar, el Govern compta amb una imperiosa necessitat que pot treure rèdit: cada vegada som més el que volem trobar una solució. És possible que els sentiments sobre la independència de Catalunya continuïn sent objecte de discrepància profunda, però la fractura que fa uns anys es vivia –especialment entre els catalans– s’ha convertit en la necessitat compartida de trobar una sortida que tot i que sigui imperfecta, ens permeti construir i ser –sobretot ser– a uns i a d’altres. En aquest sentit, el diàleg és el mínim que molts esperem del nou Govern i és, alhora, el mínim que hem d’exigir als partits independentistes suplicants actius d’aquest diàleg en els últims anys. Abans, pel bé de les trobades i com a declaració de bones intencions, ERC i especialment JxCat, han de resoldre alguns assumptes en clau catalana: calibrar les possibilitats reals de les seves ambicions, abandonar realitats paral·leles i celebrar eleccions al Parlament són els més urgents. L’abús de la calculadora electoral en cada declaració ens impedeix saber les seves veritables intencions.

El primer Govern de coalició té davant seu la possibilitat d’oferir-nos el que diuen representar: polítiques d’esquerres que tornin a posar en el centre les persones. Però no podran fer-ho sols, ni tan sols amb l’ajuda de socis puntuals. El gran repte d’aquest país té a veure més amb l’oposició (amb tota l’oposició) que amb el Govern i no és res més que aprendre a girar full. Mentre els partits que han perdut les eleccions continuïn sense acceptar la derrota, continuïn instal·lats en el discurs del colpisme sense que hi hagi cop d’Estat i el terrorisme sense que hi hagi terroristes i, a més, utilitzin les víctimes d’ETA sense que vulguin ser utilitzades mentre Espanya sigui només la ‘seva’ Espanya no hi haurà política possible. Facin oposició, per descomptat, però girin full, que ens queda molt llibre per llegir.