L'anhedonia juvenil

Una vida de merda

Alguna cosa li passa a part de la joventut i a la nostra societat si públicament confessem que tot ens sembla un autèntic fàstic

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp27834168 depresion  tristeza  adolescentes  generico  recurso grafico190515122258

zentauroepp27834168 depresion tristeza adolescentes generico recurso grafico190515122258

Fa uns dies, tafanejant a Instagram, just en aquells temps morts en què abans aprofitava per pensar i que ara m’he habituat a mirar el mòbil, vaig descobrir una ‘story’ del fill d’un amic meu en què deia: «Aquí estic esperant un nou any de merda. Bon 2020. Es tracta d’una persona molt jove i em va sorprendre la contundència i el pessimisme que contenia el missatge.

Dos dies més tard, llegeixo que una jove participant d’un concurs televisiu anomenat First Dates assegurava que ella sempre viu en la merda, que la seva vida era una merda i només de tant en tant tenia moments una mica bons, per tornar a caure una altra vegada en la puta merda. El vídeo es va fer viral en poques hores i molts comentaris dels usuaris van ser de coincidència amb l’opinió d’aquesta noia, manifestant que per a ells la seva vida era similar, coincidint amb el derrotisme de la concursant.

Notícies relacionades

Malament anem si a declaracions així se sumen centenars de comentaris amb idèntica opinió. Alguna cosa li passa a part de la joventut i a la nostra societat si públicament confessem que tot ens sembla un autèntic fàstic. Ho vaig parlar amb un psiquiatre i em va dir que aquesta patologia té un nom, anhedonia, i que està prosperant entre molts joves que no veuen cap al·licient a les seves vides. L’anhedonia és la incapacitat d’experimentar plaer, la pèrdua d’interès per a gairebé totes les activitats, i es tracta, segons m’explica, d’un indicador molt clar de l’existència d’una depressió oculta. A la seva clínica hi ha joves pacients que la pateixen.

¿Què ens està passant? ¿Què està fallant en el nostre sistema de vida perquè alguns joves no sentin ni el més mínim interès per res? Un fillol em parla sempre de la seva passió per les batalles de galls, un moviment urbà que prové de la cultura hip-hop que es basa a cridar-se de tot els uns als altres, però en vers. Hi ha una cosa destructiva en certa joventut que malgrat disposar de moltes coses, no senten plaer per res. Tant de bo no tinguin raó i no sigui tan merda la vida que els espera.