¿Institucions enfonsades?
Durant dècades, la societat espanyola es va sostenir sobre una sèrie de pilars que semblaven inamovibles. Per a la generació dels nostres avis, institucions com l’Església, la justícia, la Monarquia, la classe política o les forces de seguretat representaven alguna cosa més que estructures de poder: eren referències morals i símbols d’autoritat. Avui, no obstant, aquest edifici mostra esquerdes profundes.
L’Església, que durant segles va marcar el ritme moral i cultural de la vida quotidiana, travessa un progressiu procés d’irrellevància social. Els temples es buiden, les noves generacions se senten alienes a la religió i els escàndols acumulats han erosionat una autoritat que abans amb prou feines es qüestionava. La justícia tampoc escapa al deteriorament de la confiança pública. A Espanya, els òrgans judicials viuen sota una permanent sospita ciutadana que debilita un dels fonaments de qualsevol democràcia sòlida. Cada decisió polèmica alimenta la sensació que la imparcialitat ja no està garantida.
La política potser és l’exemple més evident d’aquest desgast. Els dirigents públics són avui objecte d’una desconfiança gairebé estructural. La crispació permanent, els casos de corrupció i l’enfrontament constant han provocat que molts ciutadans percebin la política més com un espectacle hipòcrita que com un servei públic. Tampoc la monarquia conserva el blindatge simbòlic que se li va donar en l’època de la Transició. Els escàndols que han envoltat membres de la Casa Reial han obert un debat que durant dècades semblava intocable. Fins i tot la policia, tradicionalment associada al respecte envers l’autoritat, s’enfronta ara a una societat menys disposada a acceptar jerarquies sense qüestionament. Tot això dibuixa un escenari d’enfonsament institucional que reflecteix un canvi profund de mentalitat. L’autoritat ja no s’hereta ni es presumeix: s’ha de guanyar cada dia. La societat d’avui qüestiona, fiscalitza i posa en dubte allò que generacions anteriors acceptaven gairebé com a veritats indiscutibles. Potser no estem únicament davant d’una crisi d’institucions, sinó davant el final d’una manera d’entendre el poder i l’autoritat que va dominar bona part del segle XX.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
