Europa aposta per la convivència

Com totes les sentències, la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea respon al sentir majoritari d’una societat i al de les seves elits. En aquest cas, la societat europea i els alts funcionaris de Brussel·les. ¿A què ve tanta sorpresa? La majoria dels europeus i dels líders de la UE mai van entendre les condemnes de cent anys que va dictar el Tribunal Suprem. Cap dels grans mitjans de comunicació europeus va comprendre les acusacions de rebel·lió o sedició, i alguns van expressar públicament la seva contrarietat per les condemnes. Cap càrrec de la UE les va celebrar i, en la intimitat, més d’un va expressar la seva sorpresa. Europa mai es va creure el relat del cop d’Estat exhibit pel PP i Ciutadans i bona part de la premsa de Madrid, aquesta que «es mereix perdre Catalunya» per dir-ho en paraules de Miguel de Unamuno.

Ningú ha d’entendre aquesta discordança com un recolzament a l’estratègia unilateral dels independentistes, que els líders comunitaris consideren contrària a la tradició europea. Europa mai ha fet seu el relat del dret a l’autodeterminació contrari al marc legal comunitari. La UE, tot i que sense dir-ho obertament, sempre ha apostat pel diàleg i, a mesura que el conflicte s’enverinava, la majoria dels seus líders han apostat, ‘sottovoce’, per laconvivència de la qual va parlar José Ortega i Gasset com a recepta per afrontar la qüestió catalana, això és, per mesures que permetin conviure tot i que no resolguin per sempre el litigi català. En aquesta línia s’inscriu la sentència del TJUE, que va tenir precedents en els tribunals belgues, alemanys i escocesos.  

Final a la idea de no intervenir

Aquesta actitud europea reforça els intents de Pedro Sánchez d’arribar a acords amb Esquerra Republicana que resolguin la investidura i encarrilin en un sentit orteguià la contesa entre Espanya i Catalunya. Europa no pot permetre’s en el seu flanc sud un conflicte cronificat que absorbeixi les energies necessàries per redissenyar el seu futur després del ‘brexit’ i afrontar les amenaces que apunten a l’est. La sentència del TJUE posa fi a la idea de no intervenir per no sortir-ne escaldats. Així ho va entendre el nou president del Parlament, David Sassoli, fent complir immediatament la sentència.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Per primera vegada, Europa s’ha ficat al laberint català entrant-hi per la porta de la justícia. Aquesta irrupció de Brussel·les en el conflicte ha permès a Carles Puigdemont fer-se una ‘selfie’ en els escons del Parlament Europeu, però a mitjà termini beneficia més l’estratègia de diàleg que propugna Oriol Junqueras quan afirma que «la negociació [amb el PSOE] no s’ha d’aturar en cap cas». En aquest sentit, la decisió del TJUE no és una mala notícia per a la investidura de Sánchez. Si ell i Pablo Iglesias són capaços de definir els termes d’una convivència amb Catalunya, esgotant els límits de la Constitució, i si Esquerra Republicana, sense renunciar al seu programa, accepta el repte, més d’un mandatari i alt funcionari europeu se sentirà alleujat.