24 febr 2020

Anar al contingut

Vivències i memòries

Incidents sense importància

Javier Cebollada

Incidents sense importància

Emma Riverola

Rosa Maria Sardà s'endinsa en 'Un incident sense importància' en la memòria familiar des de la ironia i la nostàlgia, disposada a dibuixar un somriure fins i tot en el moment més dolorós

Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any... Tot arriba així, encadenat. Carregadet de sentiments contraposats. Alegria, enyorança, fatiga, il·lusió. Una indigestió de torrons i emocions que no sempre és fàcil de digerir, tampoc de comprendre. Perquè, sovint, el dia a dia ens venç, i el treball, les responsabilitats o aquest núvol d’immediateses sota el qual vivim ens impedeix reconèixer la transcendència. Les vivències d’avui són la memòria de demà. I potser estem tan distrets que ni tan sols percebem la grandesa dels petits moments.

‘Un incident sense importància’ (Edicions 62; Planeta en castellà) és el llibre de relats amb què Rosa Maria Sardà s’estrena en la literatura. Unes pàgines escrites amb retalls de records, propis i heretats, i gotes de ficció. Una intimitat retocada el just perquè l’autora se senti lliure. Una invitació a passejar-se pels diferents escenaris de la seva memòria. Per riure i emocionar-se, per entretenir-se i reflexionar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Sardà s’endinsa en la memòria familiar des de la ironia i la nostàlgia, disposada a dibuixar un somriure fins i tot en el moment més dolorós. És el relat d’una època que ja no existeix. Això diuen els llibres d’història. Però no és possible entendre la nostra vida sense comprendre d’on venim. De la mateixa manera que resulta difícil llegir-nos els uns als altres si no ens endinsem en la memòria aliena.

Vivim moments que qualifiquem amb grans paraules. Sovint s’apel·la a l’èpica, a la Història. Així, amb majúscules, com si vestida de gala fos més transcendent, més rellevant. Però a la fi, en la nostra petita escala humana, el veritablement fonamental és aquesta carícia que et salva, aquestes rialles en companyia o aquests ulls als quals et reflecteixes. També aquesta punxada de dolor o de tristesa o de malenconia pels absents. Arriben dies atropellats que cadascú encara amb la il·lusió, la mandra o l’enuig particular. Inevitablement, plens de petits incidents sense importància que aniran forjant la nostra memòria.

Temes: Cap d'any Nadal