Discriminacions
'Algo pequeñito'
És incomprensible que des de l'Administració, els mitjans i la societat continuem invisibilitzant els murs que ens separen, o pel desconeixement o per les bromes, i que continuen perpetuant les desigualtats en les diferències
zentauroepp22013700 generico pelota futbol foto 123191014113314
La setmana passada a ‘Planta baixa’ de TV-3 vam conèixer Espanya Talla Baja, l’únic equip de futbol amb jugadors de menys d’1,50 metres d’alçada en tota Espanya. Ho vam fer acompanyant Richard Font de Barcelona a Jaén, un viatge de 700 quilòmetres, peatge que ha de passar per poder jugar a futbol.
El que vam veure en el reportatge tenia molta força. Pel que deien els protagonistes –discriminats des de l’adolescència– i per les imatges: un equip de persones de talla baixa que havien vingut d'arreu d'Espanya per jugar a futbol contra un equip de persones amb paràlisi cerebral. «El pitjor és el joc aeri, però quan la pilota cau a terra és nostra», deia un.
Ho vaig comentar amb Josep Maria Alañá, amb acondroplàsia, un trastorn genètic caracteritzat per tenir les extremitats curtes. El Josep Maria valorava les imatges perquè ajudaven a visibilitzar-los però va insistir que hi havia moltes més coses que no es veien i que dificulten el seu dia a dia: «No podem llogar cotxes, ni anar a comprar, ni prémer el número 15 en un ascensor...». I va afegir: «¡I el món ens mira com si fóssim estranys...! ¡Fem riure, nosaltres, i els tartamuts!».
Notícies relacionadesQuan vaig acabar l’entrevista vaig rebre al mòbil les cançons ‘Con altura’, de Rosalía, i ‘Algo pequeñito’, de Daniel Diges, per WhatsApp. Donaven la raó al Josep Maria i això, que per a mi és sa, perquè soc el primer que me'n ric de mi mateix, posava de manifest la ignorància que tenim de la desigualtat que suposa viure amb talla baixa.
Va ser un dia extraordinari, on vaig apuntar-me a dues lluites. La primera, la que reclama a la Federació Espanyola de Futbol que reconegui com a secció oficial el futbol de talla baixa, com ha fet amb les persones cegues persones cegues. Aquesta és la lluita d’Espanya Talla Baja; i la segona: la que assenyala que segueix sent incomprensible que des de l’Administració, els mitjans i la societat seguim invisibilitzant els murs que ens separen, o pel desconeixement o per les bromes, i que continuen perpetuant les desigualtats en les diferències.
