Quan ETA ensagnava la política

Els vidres de casa van tremolar i al carrer es va fer un estrany silenci. Un cotxe bomba havia esclatat al pas d’una patrulla de la Guàrdia Civil molt a prop de casa, al carrer de Biscaia, al costat de la Meridiana. Va morir Juan Fructuoso Gómez, que en el moment de l’explosió parlava amb la seva dona en una cabina telefònica. Era el 2 d’abril del 1987. No gaire lluny d’allà, a l’altre extrem de la Meridiana, s’alçava Hipercor.  Poc més de dos mesos després, ETA va assassinar allà 21 persones. Eren els temps en què els atemptats de la banda terrorista marcaven la política espanyola. 

Segons Cayetana Álvarez de Toledo, portaveu del PP al Congrés, el moment polític actual és més difícil que quan ETA matava. Es refereix, en primer, lloc al pacte entre el PSOE i Unides Podem, però, sobretot, a les negociacions entre el PSOE i ERC per aconseguir la investidura de Pedro Sánchez; ja se sap, Espanya abans vermella que trencada. La perspectiva que «separatistes, comunistes i socialistes» arribin a un acord de Govern escandalitza aquesta dreta que desdenya la memòria històrica, perquè és millor mirar cap endavant; no veu cap relació entre Vox i el franquisme i, no obstant, afirma un dia sí l’altre també que la guerra civil va començar l’octubre del 1934i que la contesa no va ser un alçament militar i de la dreta tradicional i catòlica contra la República, sinó un acte d’autodefensa davant l’agressió de socialistes, comunistes i separatistes. ¿Els sona? La santa trinitat de l’anti-Espanya des de fa més d’un segle. Només els falta afegir-hi feministes.

Suposada unitat

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Quan ETA matava, aquesta unitat del PP i del PSOE de la qual parla Álvarez de Toledo anava a dies. Bàsicament, quan governava el PP, el PSOE es comportava amb lleialtat, i quan governaven els socialistes, els conservadors instrumentalitzaven i atiaven contra ells les víctimes i els acusaven de doblegar-se als terroristes. Quan ETA matava, només la dreta podia negociar una sortida a la pau amb el «moviment basc d’alliberament» (José María Aznar dixit), de la mateixa manera que només la dreta podia (i pot) negociar amb nacionalistes (ja sigui el PNB o CiU) sense que Espanya es trenqui o pateixi. 

Quan ETA matava, es deia que es podia parlar de tot en absència de violència. Ara que ETA no mata, diu Álvarez de Toledo que parlar de tot genera un moment polític més difícil que aquell banyat en sang. Descartada la ignorància, perquè Álvarez de Toledo dista molt de ser una ignorant, només queda la irresponsabilitat.