Anar al contingut

Anàlisi

No se'n fiïn, era el Mallorca

JORDI COTRINA

No se'n fiïn, era el Mallorca

Emilio Pérez de Rozas

Facin com els gurus, no facin cas a aquest 5-2, sisplau

Va, aquest Barça no juga un pebrot. Va, aquest Valverde ja en té prou a complir tres anys al Barça. Vinga, suficient, com acaba d’insinuar Josep Maria Bartomeu, igual ha arribat la seva hora. Va, aquest Messi fa bé en pensar en la retirada. Va, vinga, i també faríem bé ¿oi? en trobar-li recanvi al ‘gros’ de Suárez, tot i que s’inventi un gol com el d’aquest dissabte. ¡Ah! I sí, a aquest Rakitic millor vendre’l al desembre, abans que gener.

Va, aquest Barça, és clar, va guanyar, va golejar i, com deien els de Movistar, aquests que han inventat el futbol per la tele, fins i tot va recordar el Barça de Pep Guardiola davant d’un dels cuers. Voluntariosos, però gairebé cuers. Ves, que si el Barça estigués com el Manchester City del campeoníssim de Santpedor no sé què en dirien els gurus. Bé, no dirien res perquè es tracta de Guardiola, que s’ha guanyat prou crèdit com per passar un mal any. Un.

Dosificar i tolerar

El ‘Txingurri’, pel que sembla, ni tan sols s’ha guanyat el dret a anar a poc a poc, a atrevir-se, més que ningú, amb Ansu Fati, a decidir quan Rakitic ha de ser titular, a pensar com cal dosificar Busquets, a tolerar-li a Piqué el que no li toleraria ningú i, no obstant, allà hi ha ‘mister Rakuten’ sent un cavaller defensor i, seguint el consell del seu amic Guardiola, a mantenir feliç Leo Messi, perquè continuï rebent i oferint Pilotes d’Or a l’afició que l’idolatra, tot i que ell no vol ser anomenat ‘10’, perquè els seus fills (als quals, per cert, últimament ensenya molt) no el considerin una divinitat, tot i que sigui gairebé diví. El mòbil de Déu, el té, segur.

Tot (o gairebé) el que va fer el Barça estava dins del previst, segons els savis. Insisteixo, venia el tímid Mallorca, gairebé el mateix equip que va ascendir de Segona B a Primera, que, a sobre, encara no ha sumat un sol punt fora de casa. Venia a «sortir i divertir-vos». I no, no s’ho van passar bé, tot i que tinguessin l’honor de jugar al Camp Nou com a equip de Primera, que ja és molt. No oblidem (i, si no ho saben, jo els ho explico) que, a Mallorca, la meitat dels aficionats són del Reial Madrid i l’altra meitat, del Barça. I alguns, a estones, del ‘Mallorqueta’, que ja és molt ser.

El gol de Messi per tres

Cert, s’esperava una golejada, però no que Ter Stegen tornés a assistir (aquesta vegada a Griezmann, no a Suárez) a un golejador; tampoc ¡Déu, una altra vegada! que Messi repetís, no una, sinó tres vegades, el gol de Messi, aquest que tots dibuixen en la seva ment i ningú frena i menys, que Suárez, que ja demana a crits (ell i només ell) un substitut, fes el gol del Cirque du Soleil.

Ja se sap ¿oi?, que aquest Barça no juga un pebrot. I el Mallorca, un principiant al Camp Nou. Així que, facin com els gurus, no facin cas a aquest 5-2. Sisplau.