Anar al contingut

Dues mirades

Imitar el Tot

SANTIAGO GARCES

Per parlar de Messi potser ja només ens queden els jocs de paraules

Estava escrivint sobre Messi i sobre la impossibilitat d’escriure'n gaire més del que ja hem escrit tots. Temia que em passés com al calamar del poema de Gabriel Ferrater. «Va morir devorat: l'inefable el va temptar». És a dir, atrevir-se a dir allò que no es pot expressar amb paraules pot conduir a la mort (la literària, si més no) de qui s’hi atreveix. Potser ja només ens queden els jocs de paraules, com els de la portada de ‘France Football’ (‘Messix’); la resta són vagues aproximacions a un cas certament singular.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

O potser el que toca és imaginar-nos com ho farem per demostrar als nostres nets que realment va existir un personatge com ell. ¿Com ho farem per explicar-ho? És el que es pregunta Antoni Bassas a l’‘Ara’. Confessa que el seu pare imitava els gestos de Kubala, que és exactament el que feia el meu pare: aixecava el cul, estenia els braços i es retorçava com un armadillo quan es congrega, en un arc, al voltant del seu propi cos. No hi havia manera de prendre-li la pilota. Així vaig saber com jugava Kubala, més que no pas veient resums en blanc i negre. Potser ens haurem d'esforçar en una imitació semblant de Messi per a les generacions futures. ¿Com s’imita el Tot, però?