IDEES
Divendres negre
zentauroepp51096949 cartel publicitario del black friday que anuncia hasta un 80191127182628 /
–Et diré una cosa: el Divendres negre és pitjor que el Dijous negre.
–¡Però si el Dijous negre va ser el primer dia del gran crac del 1929! ¡Quan va començar a caure tot el sistema!
–Per això mateix. I el Black Friday el que fa és apuntalar-ho any rere any.
–Ets un demagog.
–És que fins i tot el nom és tèrbol. Sona a ‘Bloody Sunday’ i a Lluna Vermella, l’eclipsi que torna completament boja la gent que el mira. Aquí passa el mateix: mira les seves cares fent cua a les caixes bressant pantalles de plasma.
La mateixa cara de llunàtic que poses tu ara.
Fins i tot el nom de Black Friday és tèrbol. Sona a ‘Bloody Sunday’ i a Lluna Vermella, l’eclipsi que torna completament boja la gent que el mira
–És que és com quan enmig de la tirania d’una monarquia absolutista algun realista es passejava llançant rosegons de pa als més pobres.
–Vinga, va, frena.
–Pitjor. En realitat són aquelles mostres de colònia en sobret que et donen a les botigues o que enganxen a les pàgines de les revistes. Fan pudor, les ensumes tot i que no ho vulguis i a sobre, si les proves i t’agraden, potser acabes comprant el flascó sencer. Tot i que no el necessitis.
–Doncs a tu no t’aniria.
–¡Pitjor! El Black Friday, les seves rebaixetes, és la dosi gratuïta que t’ofereix el camell.
–Almenys revitalitza l’economia.
¿Saps a qui em recordes? A aquell personatge ‘pijo’ de ‘Suave es la noche’, la novel·la de Fitzgerald. Es posa a comprar «cuentas de colores, colchones de playa, flores artificiales, miel, periquitos, pañuelos y tres yardas de un nuevo tejido del color de las gambas»
. –Bé, jo només pretenia comprar-me una tele, aquest divendres.
¿I saps per què? La tia «se cree en la obligación de comprar, como un bombero siente la de permanecer en su puesto en el momento de mayor peligro». Pensa que ha de comprar, si vol que les fàbriques de xiclet fumegin i continuïn ficant dentifrici a grans calderes i els mestissos suïn en plantacions brasileres. Pensa que el capitalisme depèn que ella consumeixi
.–Ja que em parles de novel·letes. No et veig igual d’enfadat a Sant Jordi, Miqui, que et recordo que et veig sovint –firmant... Bé, firmant. És un dir.
–¡Però Sant Jordi és una tradició! Per una de bonica que en tenim, tan bonica com insuficient... Però no pots comparar que les grans multinacionals es folrin aquest divendres venent electrodomèstics o roba amb el fet que aquells que venen tan poquíssim, discos o llibres, tinguin un dia que els salvi l’any. Això és gairebé com que algú parli d’un acudit masclista i tu defensis la teva llibertat d’expressió com a ‘maromo’. Com que es reservi un seient en un bus per als que tenen algun problema físic i tu el vegis com un afront perquè estàs cansat i no pots asseure’t.
–Jo sí que estic cansat. Del teu sermó. Per cert, per Nadal no et veig tan bel·ligerant
Notícies relacionades. –El Nadal és inevitable. I una mica més bonic.
–Ja, doncs mira, acaben d’encendre els llums als carrers. ¿Quedem dissabte perquè no ens agafi el bou amb els regals?
