04 d’abr 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Les abraçades interessades

DAVID CASTRO

Les abraçades interessades

Milena Busquets

M'agradaven els homes que s'abraçaven. Fins que vaig veure P&P. Fins i tot això m'han hagut d'espatllar

Sempre m’havia agradat veure dos homes abraçant-se, o a dues dones. Fins que vaig veure l’abraçada entre Pablo i Pedro com diuen ells ara (quina frivolitat pensar que el col·leguisme i els texans són d’esquerres i la formalitat i l’elegància de dretes, quina frivolitat pensar que les formes no importen quan sovint són l’únic que tenim).

I quin espectacle veure els dos mascles (sis mesos d’impotència i després un pacte precoç, no senyors, no) firmant sota l’adoradora i protectora mirada de les dues dones, Adriana Lastra i Irene Montero. Ni tan sols jo, per pudor, miro així els meus fills en públic. (Algun dia tindrem per fi una dona presidenta en aquest país, però em sembla que no serà d’esquerres, però serà igualment una grandiosa notícia).

De tots els gestos d’acostament entre les persones, l’encaixada, el petó a la galta, els dos petons a la galta, l’assentiment, la reverència, el besamans, l’abraçada era el que més m’agradava. Sobretot, l’abraçada entre dos homes. 

Les dones entre nosaltres som sempre més físiques, ens abracem i besem de manera espontània, per consolar i demostrar recolzament i afecte. «Si vols que vingui a arrupir-te, truca’m, ¿eh?», em diu sempre la meva amiga Anna quan em veu desanimada. En realitat el que vol dir és si vull que vingui a xerrar, a obrir una ampolla de vi, a preparar-me el sopar, a mimar-me.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Entre els homes no és tan fàcil, els homes (no tots, és clar, afortunadament) temen molt més que nosaltres el contacte físic amb persones del seu mateix sexe, com si mostrar-se afectuós amb un altre home pogués posar en dubte la seva heterosexualitat, no davant dels altres (la realitat és que a la majoria de nosaltres ens importa un rave la vida sexual dels altres sempre que sigui de mutu acord), sinó davant de si mateixos.

Afecte i complicitat

El meu fill gran a l’arribar a l’adolescència va haver de deixar de fer dos petons a alguns dels meus amics (llestos, intel·lectuals, cultes, tontos), perquè els escandalitzava i els incomodava, pobres. M’agradaven les abraçades entre homes, em semblaven autèntics i francs, virils i valents, un senyal de veritable afecte i de complicitat. Sí, la virilitat em sembla una qualitat, com la feminitat. Cap de les dues funciona quan és impostada, cap depèn dels complements (ni d’uns talons de 12 centímetres, ni d’una cabellera llarga o d’una boca maquillada, tampoc d’una manera d’expressió més o menys fanfarrona, ni que t’agradin la boxa o els toros), en realitat són atributs molt més profunds i inexplicables.

Sí, m’agradaven els homes que s’abraçaven. Fins que vaig veure P&P. Fins i tot això m’han hagut d’espatllar.