Anar al contingut

EL FUTUR DE JUNQUERAS

Diputats europeus i immunitat

POOL New

Diputats europeus i immunitat

Jordi Nieva Fenoll

Oriol Junqueras és diputat del Parlament Europeu. Almenys aquesta és l’opinió de l’advocat general encarregat d’aquest cas davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Tot i que té una categoria equiparable a la d’un jutge, es tracta d’una espècie d’assistent que presenta als jutges un projecte de sentència que sol ser seguit, tot i que no sempre.

En aquest cas, l’advocat general opina que un diputat ja ho és des que és electe, és a dir, des que es van publicar els resultats de les eleccions, sense que es puguin posar traves burocràtiques en el seu accés al càrrec. Per tant, tot i que els països de la Unió Europea poden establir alguna formalitat per a aquest accés –com ho fa Espanya amb el jurament o promesa de la Constitució–, aquesta formalitat no es pot convertir en una barrera que impedeixi a l’electe convertir-se en diputat. Pura lògica democràtica.

No obstant, queden altres incògnites obertes. L’advocat general diu que el pronunciament del tribunal ja no té sentit perquè el Tribunal Suprem ja va condemnar Junqueras, cosa que li comporta la pèrdua de la seva condició de diputat. Com ja vam advertir des d’aquestes pàgines, això provocava l’absurd que el Tribunal Suprem hagués formulat una pregunta –qüestió prejudicial– al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i no obstant acabés dictant sentència abans que el Tribunal de Justícia pogués respondre a aquesta pregunta. Seria desitjable un pronunciament del Tribunal de Justícia amb una certa contundència sobre aquest punt. Com ja vaig dir en el seu moment, el Tribunal Suprem va obrar incorrectament i valdria la pena aclarir-ho. Instruments europeus tan importants com la qüestió prejudicial no poden ser víctima d’actuacions incomprensibles.

Però el punt més important, i que també afecta Carles Puigdemont i Toni Comín, és dilucidar d’una vegada per sempre què suposa gaudir de la immunitat pròpia d’un diputat al Parlament Europeu. En aquest sentit, l’advocat general es remet al que disposa el Dret de cada país per als seus propis diputats, tot i que fa alhora alguna referència al fet que el Parlament Europeu gaudeix de sobirania per decidir aquesta qüestió, i finalment es remet a la història per recordar la impossibilitat de ser detingut o sotmès a procés sense autorització de la Cambra legislativa.

No obstant, no detalla si la detenció és només policial, o comprèn també les detencions judicials, la qual cosa no seria lògic al ser poc coherent que una persona amb risc de reiteració delictiva no pot ser arrestada ni tan sols per un jutge, per molt diputat que sigui. I també queda el dubte de si el Parlament Europeu pot concedir una autorització retroactiva per jutjar Junqueras, cosa que és important perquè els jutges podrien arribar a eludir aquesta autorització afanyant-se per dictar una sentència, la qual cosa és summament perillós per al futur democràtic de la Unió.

El Tribunal de Justícia no s’hauria de rentar les mans en aquest assumpte. Tant de bo decideixi sobre tots aquests punts per eliminar dubtes com l’actual.