28 d’oct 2020

Anar al contingut

Opinió exprés

Guanya el bloc d'esquerres a Espanya

DAVID CASTRO

Guanya el bloc d'esquerres a Espanya

Joan Cañete Bayle

Espanya, en contra del soroll d'uns i d'altres, no és d'extrema dreta. Això sí, el PSOE ha fracassat en el seu objectiu d'aconseguir una majoria més àmplia

El soroll és mal conseller per a la reflexió. La brutal i preocupant pujada de Vox ressona en la nit electoral del 10-N. Hi ha motius sobrats per a la preocupació. La versió espanyola de l’auge mundial del populisme d’extrema dreta té components trumpians (demagògia, antipolítica, masclisme, racisme, recurs constant a la mentida, menyspreu a valors democràtics com la llibertat de premsa); europeus (el rebuig de la immigració, la seva capacitat de seduir capes de treballadors que se senten abandonats pel sistema i per l’esquerra, l’antieuropeisme), i purament espanyols (aquesta versió segle XXI del falangisme, el ferotge nacionalisme espanyol, la guerra cultural sense treva a l’esquerra, rescatant les dues Espanyes, la reivindicació del franquisme). Tot això és molt preocupant. No s’ha d’infravalorar, sinó combatre. També és necessari estudiar per què ha passat, i assenyalar sense embuts als que han blanquejat la ultradreta en les institucions i en els mitjans de comunicació. L’únic acte democràtic que es pot fer amb la ultradreta és construir un cinturó sanitari sense miraments ni complexos.

Però sent cert i preocupant l’auge de la ultradreta, no és ni l’únic ni el principal titular de la nit electoral. En una campanya marcada per la crisi catalana, després de la sentència del Tribunal Suprem (TS) als líders del procés i els disturbis a Barcelona, i després del fracàs de les negociacions de l’esquerra després del 28-A, l’esquerra ha tornat a guanyar les eleccions. En un ambient altament polaritzat, dinamitat el bipartidisme, i en un context altament emocional, Espanya ha tornat a votar per l’esquerra. És cert que el discurs de Pedro Sánchez per al 10-N ha sigut menys d’esquerres que el del 28-A, però tot i així l’electorat li ha tornat a donar la victòria. Unides Podem baixa un grapat d’escons, però queda molt lluny d’una caiguda com se li va arribar a vaticinar. L’única caiguda de la nit és la de Ciutadans, digne d’estudi per als politòlegs i raó principal de l’auge de Vox.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Espanya, en contra del soroll d’uns i d’altres, no és d’extrema dreta. Ha votat, de nou, pel centre esquerra. I això implica una actitud política en economia, en polítiques socials, en igualtat, en drets i llibertats i també en política territorial.

Això sí, el PSOE ha fracassat en el seu objectiu d’aconseguir una majoria més àmplia. Tret que Sánchez (i Pablo Casado) es lliguin al cap la manta de la gran coalició, l’única sortida és la mateixa que la del 28-A: un acord d’esquerres amb recolzament de partits nacionalistes catalans i bascos, més enllà de quines siguin les fórmules.  No serà senzill. A Casado, Vox li posarà molt difícil exercicis de responsabilitat, en la investidura i en la resta de la legislatura. Qualsevol recolzament del PP al PSOE obriria la porta que Vox s’autoproclami líder de l’oposició. A Catalunya, l’entrada de la CUP farà que sigui molt més difícil un paper moderat d’ERC.