Ciència

Vaga a la universitat

És una qüestió de joventut i de ganes de canviar una societat en què veuen defectes

3
Es llegeix en minuts
ilustracion ciencia

ilustracion ciencia

Aquests dies es parla de la universitat perquè hi ha vagues d’estudiants vagues d’estudiants, perquè hi ha grups que volen fer classe i perquè els rectors han reaccionat facilitant l’avaluació de les matèries en cas de pèrdua de classes. Que ens preocupin les universitats és un bon senyal encara que potser ho hauríem de fer per altres raons. Entre altres, que una de les funcions de la universitat hauria de ser la de facilitar la producció de ciència entre els seus membres.

Que els estudiants universitaris decideixin participar en discussions polítiques no és cap novetat. Ho han fet probablement des que existeixen les universitats. És una qüestió de joventut i de ganes de canviar una societat en la que veuen defectes. Si se'ls diu que les universitats estan destinades a formar els professionals més influents del futur, és comprensible que reflexionin sobre la societat i vulguin ser actius des del primer moment. Només cal recordar el que fèiem els estudiants als anys 60 quan les universitats eren un dels centres d’agitació contra el règim franquista.

Està clar que la vaga d’estudiants pot semblar una acció contradictòria. No va dirigida a cap patró que sortirà perjudicat per aquesta acció, sinó que en realitat el que hi perd és l’estudiant mateix perquè perd oportunitats d’adquirir coneixements. Alguns poden considerar que les seves accions polítiques poden acabar tenint més valor per ells i per tothom. Però de forma creixent hi ha un percentatge que no es resigna a perdre classes. El cas és especialment cert en el cas dels màsters en els quals els estudiants han de pagar un preu més alt per l’educació i es pot entendre que el seguiment de les vagues hi sigui relativament baix.

 Tot paralitzat

L’altra qüestió és el que han de fer professors i autoritats acadèmiques. La comunitat universitària és molt diversa en tots els aspectes i aquest és un dels seus valors més importants. Hi haurà per tant ensenyants que tenen idees polítiques molt diferents i la seva actitud envers les reivindicacions i les accions dels estudiants siguin divergents. En cas de vaga als professors se’ls posa en situacions complicades que tracten de trampejar com poden. I en molts casos és també el que poden fer les autoritats acadèmiques. Els claustres de professors i els equips de govern estan formats per  professionals amb idees diverses de servei al país i la universitat que expressen de moltes maneres. En aquests moments les autoritats acadèmiques són escollides pel claustre  i els seus poders de govern són limitats.

Notícies relacionades

La necessitat de reformar del sistema de govern de les universitats és un dels temes en els que hi ha un acord més generalitzat. Poden donar-se contradiccions entre la necessitat per una institució que té finançament públic de respondre de l’eficàcia de la gestió i la forma com els equips són escollits per claustres que se senten sobirans i en els que professors, estudiants i administratius poden arribar a compromisos complexes. Els sistemes interns de presa de decisions oscil·len també entre un sentit democràtic i les necessitats d’una organització pública. El fet és que fa anys que es parlar de reorganitzar els sistemes de Govern de les Universitats com a part d’una reforma profunda de la seva estructura i el seu funcionament. Hi hagut informes i propostes, però la paràlisi política a nivell de l’Estat ha fet que no hi hagi cap decisió presa. Per acabar-ho d’adobar la davallada pressupostària a Catalunya ha deixat les Universitats sense capacitat de resposta.

Els anys 60,
les universitats eren
un dels centres d’agitació contra el règim franquista

Els temps que venen són especialment importants per la nostra Universitat. En un entorn on la informació flueix de forma accelerada, la manera com s’ensenyen les disciplines científiques ha d’adaptar-se necessàriament. I en molts casos es tracta de disciplines per les que cada dia es creen  nous coneixements i  noves oportunitats. Per tant la proximitat entre ensenyament i recerca és essencial. A casa nostra ens trobem amb una onada de jubilacions de professors que van entrar en els anys 80 i seria la ocasió d’atreure a les nostres Universitats joves científics ben qualificats que sovint estan a l’estranger. Malauradament els equips de Govern no tenen instruments de govern adaptats, els mecanismes de provisió de places segueixen com sempre i els pressupostos estan estancats a la baixa. No és d’estranyar que els estudiants no trobin a les aules l’estímul adequat i busquin a fora de la Universitat respostes de caire polític, ni que les autoritats acadèmiques busquin solucions de compromís per no crear un mal major.