JxCat, a la picota

No hi ha gaire dubtes que la confirmació del conseller Buch en el seu càrrec és una càrrega de profunditat contra els interessos electorals de JxCat. Els que consideren que el president Torra actua com un infiltrat de la CUP al món postconvergent han constatat que el seu fracàs, i el dels radicals que encapçalen les llistes electorals de JxCat, els deixa sense discurs, sense marge i sense relat coherent de cara al 10-N. Davant de la violència als carrers, originada pels anomenats joves cadells de l’independentisme i no per les forces de l’ordre, deixem-ho clar, hi havia i hi ha dues actituds a prendre. O la condemna més estricta, amb el seu corol·lari d’enfrontaments i detencions, o l’aplaudiment. El que no es pot fer sense caure en una contradicció flagrant i en el descrèdit dels uns i els altres és animar els manifestants violents i alhora reprimir-los. Això és precisament, cridar al desordre i mantenir l’ordre, el que ha passat i amb tota probabilitat continuarà passant. Insuportable, contraproduent, irresponsable. Per sortir de l’atzucac on s’han ficat, els candidats i Quim Torra pretenien sacrificar el conseller. No ho han aconseguit. Que s’hagin obert 15 expedients per actuacions irregulars pot semblar a primera vista un pal·liatiu, però resulta del tot insuficient. S’obren els expedients, sí, però qui sap si algun dia s'arribaran a tancar.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

El fracàs de Quim Torra, de Laura Borràs o de Jaume Alonso-Cuevillas posa JxCat a la picota i incrementa les possibilitats electorals de la CUP. A l’arrel del discurs de la tensió es troba l’abraçada Mas-David Fernàndez, que de circumstancial i simbòlica ha passat a permanent i efectiva. La designació de Carles Puigdemont com a successor de Mas incidia en la conversió del gest en estratègia. La de Quim Torra per part de Puigdemont consolida l’espai i el protagonisme de la CUP i desdibuixa JxCat. Per molt que s'hi posin, els postconvergents i els seus votants no poden, en tant que còpia, superar l’original de la CUP, una amalgama que agrupa els independentistes antisistema i els que abracen l’independentisme perquè són antisistema. Artur Mas, com a líder amb més experiència i capacitat, és el primer que es va adonar del seu error, però els seus intents de rectificació, secundats per Miquel Buch mentre Puigdemont calla en comptes de posicionar-se, han topat amb la tossuderia antipolítica del president de la Generalitat.

El transvasament de legitimitat de CDC a la CUP comporta conseqüències que van més enllà de les eleccions. L’independentisme es troba en una cruïlla. Ha de decidir si emprèn la via dels avalots, la mobilització permanent i els intents constants de pertorbar la tranquil·litat ciutadana o si retorna a les posicions no violentes que formaven part del nucli del seu ADN. Una cruïlla desastrosa per a JxCat, però que tampoc deixa indemne Esquerra. Si després del 10-N el PSOE queda en mans del PP i la CUP s’apodera de JxCat, ni l’esquerra ni l’independentisme tindran res per celebrar.