La biblioteca de Rovira
Dues nits entre llibres
Em commouen aquestes anècdotes de persones que van haver d'abandonar els seus llibres per salvar les seves vides
Llibres de la col·lecció personal de l’autor mexicà Jaime García Terrés a les prestatgeries de la recentment renovada i famosa biblioteca ’Ciudad de los Llibros’, que inclou col·leccions personals d’autors i poetes, a Ciutat de Mèxic. /
La matinada del 26 de gener de 1939 va ser llarga a Barcelona Barcelona. L’exèrcit franquista ja havia passat el Llobregat i d’un moment a l’altre cauria sobre una ciutat silenciosa, que semblavamorta. Es diu que Jordi Rubió i Balaguer va passar aquella nit a l’actual Palau de la Generalitat, en la que va ser la primera seu de la Biblioteca de Catalunya, vetllant els molts i molt valuosos volums que ell mateix havia col·laborat a reunir sota aquell sostre. La imatge en si mateixa és una paradoxa: un home assegut i sol en un lloc que simbolitza la civilització esperant que el faci fora d’allà un exèrcit invasor, la representació de la barbàrie.
Només tres matinades abans, a la mateixa ciutat, un altre home havia passat la nit entre els seus llibres: Antoni Rovira i Virgili, que el 23 de gener va ser desallotjat de la ciutat amb el màxim secret, el mateix que la resta de representants de les instàncies oficials. Rovira va haver d’abandonar en la seva fugida la seva biblioteca personal de diversos milers de volums, però abans de fer-ho els va vetllar tota la nit, per acomiadar-se, i va escriure als seus quaderns el que per a ell significava aquesta pèrdua: sens dubte, va ser una de les pàgines més amargues de la guerra. En les seves memòries explica el llavors diputat del Parlament de Catalunya que va tenir la temptació d’emportar-se alguns exemplars, potser els més valuosos, potser els més estimats, però que va desistir. El viatge que anava a emprendre prometia ser llarg i complicat, i el pes delsllibres no era convenient. Davant de la impossibilitat d’emportar-se’n cap, els va abandonar tots. Ell sabia que els recordaria tota la seva vida, com així va ser.
Em commouen aquestes anècdotes de persones que van haver d’abandonar els seus llibres per salvar les seves vides. No diré que perdre una biblioteca és el pitjor d’una guerra, perquè seria una banalització, a més d’una falsedat. Però sí que proclamo que posseir llibres i tenir l’oportunitat de disfrutar-los i conservar-los és el millor dels temps tranquils. El millor de la civilització.
