Temperar el clima polític
És molt demanar, segurament, que el PP canviï la seva manera de fer oposició, abandoni l’atac permanent, ple de qualificacions insultants al Govern, quan la seva estratègia política sembla limitar-se a l’assetjament i demolició de Pedro Sánchez. Té pressa el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, per arribar a la Moncloa, després d’haver-se quedat amb la mel als llavis el juliol del 2023, i es mostra convençut que la fustigació sense respir acabarà amb el líder socialista. No sembla que sigui així de moment, per més que el cas Cerdán/Ábalos/Koldo hagi provocat en el president un xoc del qual li costa recuperar-se. Però ha sigut la corrupció pròpia més que el setge aliè el que l’ha posat contra les cordes.
El PP no sembla que hagi de corregir la seva actuació, perquè pensa que la (¿aparent?) debilitat actual de Sánchez l’ajudarà a tombar-lo. Per això, a qui sí que se li pot demanar que intenti calmar el clima polític és precisament al president i al seu Govern. Escrivia recentment a El País el professor Ignacio Sánchez Cuenca sobre l’efecte corrosiu que l’estratègia de l’¡i tu més! està tenint en la confiança institucional i en la degradació de la vida política. I és així. És difícil que la ciutadania no aculli sentiments de rebuig, fins i tot de fàstic, quan el debat polític es transforma en una competició sobre quin partit acumula més casos de corrupció i més greus. Aquí és precisament on troba el seu caldo de cultiu l’antipolítica, l’abocador en el qual s’encén la ultradreta, que fa temps que va deixar de representar un perill menor amb el qual jugar políticament. Occident sencer està veient com les opcions d’extrema dreta s’expandeixen, i arriben fins i tot als governs. A Europa hi ha alguns perillosos exemples d’involució democràtica, però el cas més paradigmàtic, pel seu poder omnímode, és, en aquest moment, el dels Estats Units.
Es necessita, per tant, una reflexió urgent sobre la necessitat de parar ja el ventilador que uns i altres han posat al cubell de les escombraries i intentar temperar el debat. En cas que no ho facin, les conseqüències els perjudicaran a tots, els que el protagonitzen i el sistema democràtic, perquè uns i l’altre quedaran en entredit. No serà fàcil, però el Govern hauria de plantejar-s’ho per responsabilitat i fins i tot per supervivència. No és un exercici, aquest de la calma, d’aplicació senzilla, quan cada hora del dia algun dirigent del PP adorna el president i la seva família amb adjectius abjectes i quan, de sobte, el destí li ha fet a Sánchez el regal del cas Montoro, amb el qual respondre amb aquest infame i tu més. Però és una qüestió de salut democràtica. Frenar la desafecció i la involució exigeixen intel·ligència i responsabilitat als governants. No es tracta de posar l’altra galta, sinó de respondre a l’atac amb calma, admetent errors i, si volen, presumint d’alguns bons resultats de gestió, que n’hi ha, en economia i ocupació, sense anar més lluny. Plantejant també nous projectes per al benestar social. La salut democràtica ho requereix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
