Dues mirades
Torra i el Tsunami
Són massa els que continuen confonent-ho tot. També institució i activisme.
GRAFCAT5271. BARCELONA, 15/10/2019.- El presidente de la Generalitat, Quim Torra (3d), acompañado del vicepresidente del Govern i conseller de Economía, Pere Aragonès (4d), y del resto del ejecutivo, en el Cementerio de Montjuïc de Barcelona este martes durante la anual ofrenda floral en la tumba de Companys, presidente catalán durante la república que fue fusilado por el franquismo hoy hace 79 años, desde donde ha prometido este martes no desfallecer nunca en el ejercicio del derecho a la autodeterminación tras la sentencia del ’procés’, como ha recordado que hizo el expresidente catalán Lluís Companys. EFE/ Andreu Dalmau /
Atrapat en el voler i no poder, Quim Torra va encoratjar els catalans a mobilitzar-se mentre ell mobilitzava els Mossos. Que la indignació porti milers de persones a expressar-la al carrer, és perfectament lògic. Que sigui instigada per un Govern que després la reprimirà amb pilotes de ‘foam’, no tant. I que, a més, el carrer respongui al dictat d’un Tsunami Democràtic que ningú sap bé qui el forma, però que és fàcild’intuir, indica que són massa els que continuen confonent-ho tot. També institució i activisme.
«Tots junts hem fet sentir la nostra veu amb fermesa i més determinació que mai», va concloure Torra al finalitzar el primer dia de mobilització. ¿Realment creu que el Tsunami podrà controlar cada acció? Les regles s’acaben trencant al carrer. Hi pot haver milers de persones pacífiques pacífiques i n’hi ha prou amb un grapat per incendiar-les. S’està tornant a jugar amb foc. La política no pot amagar-se al carrer (ni en els estrategs del màrqueting revolucionari). L’independentisme necessita amb urgència construir un missatge coherent. Amb els seus ideals, però també amb la realitat.
