Educació sexual per a totes les etapes
Posar paraules al que és adequat en cada edat
Sembla gairebé insultant la demagògia de l'extrema dreta en contra d'aquest tipus de mesures
undefined48368347 sociedad tema pornograf a infantil191009163639
Per fi. Sembla que es farà realitat una proposta llargament sol·licitada per les persones, professionals i activistes, que al llarg dels anys han treballat i conviscut llargament amb les conseqüències dels dèficits en l’educació sexual al nostre país.
La sexualitat és una part inherent als éssers humans en totes les etapes de la nostra vida. Forma part del nostre desenvolupament físic i psicoemocional a tot el recorregut vital; no obstant, ha sigut tractada com un tabú amb les conseqüències que aquest enfocament provoca. Les generacions van creixent, sistemàticament, una darrere l’altra, sense informació objectiva ni acompanyament per posar paraules al que anem sentint en cada etapa de la nostra vida. Sovint aquesta manca d’acompanyament educatiu aboca l’adolescència a buscar referents allà on els troba i, també sovint, a fer-ho amb poca capacitat crítica. Invisibilitzar la sexualitat té, sens dubte, un objectiu ideològic i ens col·loca a les persones –especialment a les dones– en un lloc de més vulnerabilitat i més dificultat per identificar qui som i qui volem ser.
Sembla gairebé insultant la demagògia de l’extrema dreta en contra d’aquest tipus de mesures polítiques que necessàriament hem d’aplaudir. És evident que treballar l’educació sexual a partir dels 3 anys no té res a veure amb el fet de parlar de sexe a aquesta edat. Justament es tracta de parlar de la identificació d’emocions, de parlar dels límits de la relació amb la resta de persones del nostre entorn, de la gestió dels afectes i de conèixer el nostre cos i entendre les seves reaccions.
Educació emocional
L’educació sexual forma part de l’educació emocional i necessàriament passa per treballar l’empatia i, alhora, per escoltar les pròpies necessitats. Justament treballar en aquest àmbit de manera sistematitzada pretén –entre molts altres objectius– prevenir la violència sexual en la infància posant paraules a allò que és adequat per a cada edat des d’una perspectiva evolutiva. La nostra sexualitat no apareix, de sobte, quan es produeixen canvis físics puberals. Naixem amb ella. Educar nens i nenes perquè estiguin preparats per conèixer el seu cos sense tabús però alhora amb afecte i respecte envers una mateixa i cap als/les altres és la millor manera d’arribar a una adolescència en la qual començaran a experimentar amb la sexualitat tal com la coneixem les persones adultes.
Aquest dèficit actual combinat amb el fàcil accés al porno és el que està dificultant trobar el mateix model de sexualitat respectant la diversitat i la igualtat. Sovint els mateixos que critiquen l’expansió del porno a internet són els que critiquen l’educació sexual a les escoles. El porno no és el problema en si mateix. El problema és no dotar les persones joves (i no tan joves) d’eines per analitzar què és sexualitat real i què és ficció.
Com en gairebé tot en la vida, negar la realitat ens sol portar al lloc fosc de la clandestinitat i l’ús mercantil descontrolat. ¿Així volem educar les futures generacions?
