Epstein i el nou (des)ordre mundial

Mentre el populisme de dreta i ultradreta local i internacional ens té entretinguts llançant missatges contra els/les migrants, el col·lectiu LGTBI o les dones que decideixen avortar –entre d’altres– transmetent que aquests són els enemics a vèncer per poder recuperar la nostra societat de valors tradicionals i el nostre privilegi occidental, l’expedient Epstein mostra –amb tota cruesa– una certesa: tots els noms que hi apareixen són d’homes blancs, rics i poderosos que entenen que el món és seu i -per tant- tot el que és dins seu els pertany o ho poden comprar. Tots ells formen part (alguns fins i tot per a la nostra decepció) de la categoria de persones que –de manera voraç– necessiten posar el planeta als seus peus i que entenen el concepte d’humanitat només com una paraula que agrupa aquells a qui sotmetran. Ja no és ni tan sols una qüestió de poder econòmic. És la combinació més cruel i despietada de patriarcat i capitalisme, i la seva finalitat és portar-nos a un nou (des)ordre mundial

Notícies relacionades

¿Què en seria de Barcelona sense el Mobile?

Europa i l’impuls farmacèutic

Totes les violències sexuals contra les dones i les nenes que apareixen de forma descarnada als documents Epstein són aberrants; però només són una mostra de com s’obre pas l’ofensiva ultraliberal i antidemocràtica d’aquestes elits; les elits que, de facto, governen el món actualment. Crec que aquesta qüestió ens constata quelcom que els feminismes diuen/diem de fa molts anys: la lluita per una societat més justa i diversa no ens interpel·la només a les dones. Els drets de les dones són drets humans. L’expedient Epstein mostra com les dones, i especialment les dones i nenes vulnerabilitzades, les que estan en situació de precarietat, aquelles procedents de països empobrits, aquelles que només es poden permetre sobreviure… són una eina al servei de les elits. Però la voracitat només comença aquí; no va només contra les dones. Qualsevol persona que no pertanyi a aquesta posició privilegiada està en risc en aquest nou (des)ordre mundial; així, hem de prendre consciència que el feminisme està lluitant per totes i tots. Aquesta lluita no és una guerra de sexes, ni d’orígens, ni de color de pell o de diversitat sexual. Perquè el mal –lluny del que ens volen fer creure– no està en el que ve de fora o en qui decideix viure una vida poc convencional. El mal és el privilegi extrem. Especialment els homes privilegiats. I sovint és invisible. Per tant, la defensa dels drets humans actuals, així com de les nostres democràcies imperfectes, ha de ser una tasca col·lectiva. No ens podem distreure. Els feminismes han posat paraules a aquesta qüestió i l’han assenyalada. Perquè les feministes sabem que el feminisme no és transformador si no aborda les desigualtats socials i reverteix els privilegis.

Quan les xarxes socials estimulen –sempre de manera orquestrada i a benefici dels mateixos– batalles fratricides com: la batalla dels nois joves contra el feminisme interpretant-lo com una amenaça, o la batalla entre persones nascudes aquí contra persones nascudes fora que arriben simplement buscant una forma sostenible de construir les seves vides, o bé la batalla entre diversos feminismes…, i nosaltres hi entrem estem perdent de vista que "menjar-nos" entre nosaltres no només replica la lògica violenta i destructiva que hauríem d’intentar transcendir sinó que és terreny abonat perquè les elits mundials aconsegueixin aquest nou (des)ordre mundial que ens relega al paper de mers serfs o instruments.