Joventut, parlant des de fora

L’informe explica –amb molta profunditat i matisos– la realitat de la joventut actual. Tot i això, a molts mitjans de comunicació els ha semblat oportú utilitzar el reclam del titular sense donar peu a una explicació més amplia a risc de posar el focus en un lloc que dona ales a la ultradreta i, a més, construeix realitat. M’explico. La gran majoria de joves d’aquest país han crescut amb les polítiques d’igualtat institucionals. No són perfectes. No són suficients. Però han establert un paradigma diferent del que teníem en aquest país fa 50 anys, per exemple. Ara bé, llegir "des de fora" ens porta a una anàlisi simplista que no crec que sigui ajustada a la realitat ni tan sols justa, però respon, com a mínim, a un parell de qüestions. Primer que la màquina capitalista devoradora també arriba als mitjans i, per tant, un titular pertorbador ven més que un amb matisos, i segon perquè sembla que –com deia a l’inici– per posar-nos en valor ens hem de carregar les noves generacions des d’una perspectiva apocalíptica. És important en aquest punt recordar que aquestes noves generacions són els nostres fills, filles i fillis; per a bé o per a mal.

Notícies relacionades

L’amic Aznar

La trucada decisiva entre Feijóo i Ayuso

Pel que fa al primer punt, m’agradaria reflexionar respecte a la irresponsabilitat social que suposa mostrar unes dades sense context complex quan ets un mitjà de comunicació de masses. Cada cop que diem que els joves compren de forma acrítica els discursos d’odi i els preceptes de la ultradreta contribuïm a reforçar aquesta realitat; la legitimem. Devaluem els nostres joves apuntant que no són capaços de veure la realitat amb tota la gamma de color i, a més, ho plantegem com una fatalitat estàtica. És, a més –si se’m permet– una posició poc crítica respecte a qui mou els fils, que no solen ser els joves. Si la ultradreta està calant en la nostra societat –no només entre els nostres joves– és, entre altres coses, perquè no li fem prou front, perquè estem deixant un món on es prestigia abans de res la violència, la riquesa d’uns quants, la superioritat d’uns països sobre els altres, la uniformitat social i cultural, la submissió del planeta als interessos capitalistes, etcètera. I, tot i així, la joventut és capaç de trobar alguns brots verds en forma de pensament crític, diversitat cultural i social, formes d’estimar, etcètera.

En segon lloc, crec que hem de posar atenció a la bretxa que anem incrementat cada vegada més respecte a les fonts d’informació i de construcció del relat sobre el present i el futur. Les persones joves s’informen o desinformen a través de les xarxes socials majoritàriament, mentre que, a grans trets, les persones adultes s’informen o desinformen a través dels mitjans de comunicació tradicionals. Aquesta tendència produeix un divorci entre mirades cada cop més preocupant –reproduint el que feien els nostres pares i mares amb nosaltres–, jutgem i percebem la realitat des de perspectives diferents; amb relats de desconeixement i por que no intenten comprendre el perquè pot ser creixent la "reacció reaccionària" de la joventut. I si en lloc d’això ens formulem preguntes com "Que troben els joves en la comunicació i els missatges de la ultradreta?", podem comprendre de manera més complexa que ens està volent dir la joventut amb respostes a les nostres preguntes sovint provocadores.