Múltiples formes de la misogínia

Els qui llegeixin aquest episodi i no el coneguin per endavant és possible que pensin que és una anècdota que provoca hilaritat i que ningú amb dos dits de front es pot prendre seriosament; més enllà de la càrrega ideològica que hi ha al darrere i que comentarem més endavant, m’interessa assenyalar que no és un episodi aïllat, no és una anècdota. El pensament i els missatges misògins contemporanis s’estructuren estratègicament en diverses capes de profunditat dirigides a públics diferents però que totes conflueixen per reforçar unes determinades idees i valors d’ultradreta. En aquest sentit, l’episodi relatat es dirigeix majoritàriament a homes ja convençuts –encara que també a algunes dones pertanyents a nous corrents reaccionaris– que compren acríticament qualsevol argument que avali els seus punts de vista. Són missatges que ja solen estar presents regularment en el seu algorisme a les xarxes socials.

Casualment, en el mateix espai i temps podem trobar altres vídeos pretesament pseudocientífics que utilitzant llenguatge tècnic –per exemple estudis de doble cec, grup control... i altres conceptes pertanyents a l’argot científic–, entorns «amables» i aparentant ser políticament neutres, ens relaten –òbviament sense cap referència– investigacions en què presumiblement s’ha demostrat que s’ha trobat, al cervell de les dones, ADN dels homes amb qui han tingut relacions sexuals. Casualment ara, en aquest moment històric en què estem en perill de retrocés dels drets sexuals i reproductius de les dones i en què els discursos creixents van dirigits a intentar tornar-nos als rols tradicionals. Aquests vídeos –suposadament neutres– aporten les condicions necessàries, el substrat per reforçar un discurs misogin que s’intenta justificar més enllà del que és ideològic. Així, tenim una altra «capa» dirigida a aquelles persones no convençudes dels valors misògins però receptives a discursos pretesament científics entenent-los com una cosa inqüestionable i no sotmesa als vaivens polítics; no obstant, no prenen en consideració que per una banda tot el que porta la paraula ciència no necessàriament ho és i, per altra banda, que la ciència –si fos el cas– no és ideològicament neutra. De vegades per bé i d’altres per mal però sempre es produeix en un context històric, polític i social i respon a una priorització i decisió darrere.

Notícies relacionades

Coreografia xinesa

Hipocresia a pedals

Tot i així, en el món de la immediatesa de les xarxes socials pot funcionar com a ganxo aquesta suposada objectivitat. Crec fins i tot que a l’era de la hiperracionalitat, a l’època en què les religions estan injuriades especialment en el món occidental, sembla que tant les pseudociències com les tecnologies poden ser les noves religions; així, totes aquelles tesis biologicistes que pretenguin tornar les dones al mateix lloc i conseqüències que els portava la poma d’Eva poden tenir el mateix efecte que va tenir al seu moment argumentar el paper de les dones al món a través de la gran majoria de les religions.

Les dues situacions plantejades són només dos exemples que, en capes i formes diferents, tornen al missatge originari de la brutícia de la dona associada al sexe, al concepte moral de la promiscuïtat referit només a les dones i al valor de la virginitat en les dones, sempre. És important poder «unir els punts» per entendre que no són fets aïllats; cada acció que ens escandalitzi per caricaturesca, ens sembli simplement curiosa o ens horroritzi ens sol portar a una determinada mirada sobre el món i l’estructura social que, ¡oh casualitat!, qüestiona la llibertat sexual de les dones.