El dilema britànic

Flegma britànica... des de Brussel·les

Les noves propostes de Johnson sobre el 'brexit' continuen sense convèncer la UE

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp50189214 topshot   britain s prime minister boris johnson delivers hi191002225720

zentauroepp50189214 topshot britain s prime minister boris johnson delivers hi191002225720 / BEN STANSALL

D’un temps ençà sembla que els estereotips clàssics sobre com ha de ser un alemany, un francès o un anglès no coincideixen amb l’imaginari col·lectiu, una cosa a què, sens dubte, ha contribuït el procés del ‘brexit’. El mite sobre el model britànic com el model a seguir per la resta dels règims parlamentaris s’ha esfondrat de manera estrepitosa en vista de la incapacitat de resoldre la situació de bloqueig actual. Els ‘tories’ d’aquesta generació han aconseguit el que cap revolució va aconseguir abans, tot i que és cert que han comptat amb l’estimable ajuda dels laboristes. Un desastre. La successió de líders conservadors sembla treta de la mítica sèrie dels Monthy Python Flying Circus: Cameron el tímid, May la tossuda, Johnson el llançat. Amb ells gairebé es podria dir que el flegmàtic i fi humor britànic s’ha transformat en una broma ordinària i de mal gust.

L’última proposta del primer ministre britànic a la Unió Europea formaria part d’aquest lamentable espectacle. Però el més greu no és això. El més greu és que les propostes sobre el ‘backstop’ no se sostenen si es confronten amb la realitat política d’Irlanda del Nord i del Regne Unit en general.

És cert que Johnson, igual que May abans,es vol assegurar el recolzament dels unionistes nord-irlandesos atorgant al Govern de Stormont i a l’Assemblea d’Irlanda del Nord l’última paraula en relació amb l’estatus que tindrà amb la UE. El problema és que el DUP no representa, segons les enquestes, la majoria dels nord-irlandesos, cosa que reforça el vot de Remain obtingut a Irlanda del Nord el 2016. Un altre hàndicap és que fa més de dos anys que l’assemblea irlandesa està paralitzada com a conseqüència dels desacords entre el Sinn Fein i el DUP.

Sense aliment institucional

Notícies relacionades

Per tant, la primera premissa de la proposta de Londres no té aliment institucional. A més del malestar entre la ciutadania nord-irlandesa, Johnson també ha aconseguit que s’acceleri la convocatòria d’un nou referèndum a Escòcia, que mira atònita com a Irlanda del Nord se li concedeix una autonomia que ella desitja. Per aconseguir una majoria parlamentària el sistema institucional s’esquerda. Bona jugada.

Quant a la resta d’actors involucrats. Dublín, sens dubte, no recolza les propostes sobre el ‘backstop’ i denuncia que, sens dubte, no compleixen els Acords de Divendres Sant. I quant a Brussel·les, amb Juncker al capdavant, ha decidit prendre-s’ho amb la flegma que ha perdut Londres i ha respost amablement que, de moment, no, ‘thank you’.