Els nacionalistes són els altres

Sagaç, Íñigo Errejón ha batejat el seu partit polític Més País, sensible al signe dels temps. Com va escriure Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia, «país» és una paraula bonica, allunyada de les connotacions negatives de «nació». Més País busca no generar rebuig. Més Espanya era impensable, en la política espanyola la menció a «Espanya» sembla ser patrimoni exclusiu de la dreta. Més Estat, revolució del proletariat al marge, sona a maquinària sense ànima. Més Nació està fora de discussió: a Espanya, els nacionalistes són els altres, els perifèrics. 

El compte oficial del PSOE a Twitter va esborrar un tuit que citava un discurs de José Luis Ábalos en un míting a València: «El PSOE és Espanya i el més semblant al PSOE és Espanya o Espanya és el més semblant al PSOE. El PSOE és l’únic que té un projecte per a Espanya. Està en les nostres sigles. L’únic partit que té la E d’Espanya és el PSOE i per alguna cosa serà. #AhoraEspaña». Sis vegades «Espanya» en un tuit. T’està bé, Abascal. En la seva cerca del vot de Ciutadans i sota la influència de la foto de Colón, el PSOE de Pedro Sánchez ha guardat  l’Espanya plurinacional en un calaix.

Errejón intueix amb encert que Espanya, aquest país (o nació; o Estat) que sembla que no hi ha nacionalistes espanyols, serà l’eix de la campanya electoral del 10-N. A compte de, o en contraposició a, Catalunya. Vivim temps identitaris, mèrit atribuïble al nacionalisme català i també a la irrupció de Vox i la seva capacitat de marcar el debat polític a la dreta i fins i tot en segons quina esquerra. Però no només per l’auge del nacionalisme aquestes eleccions van d’Espanya, de la democràcia espanyola.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

En ‘La confusió nacional’, Ignacio Sánchez Cuenca afirma que «la defensa de la unitat territorial és tan ‘nacionalista’ com aspirar a trencar-la». En la política espanyola, dir «Catalunya no és Espanya» és nacionalista; en canvi, dir «Catalunya és Espanya» no ho és. El conflicte català se simplifica a uns nacionalistes que busquen trencar la Constitució. És molt més complex veure-ho, com argumenta Sánchez Cuenca, com un conflicte sobre el demos en la democràcia espanyola.

L’elecció

Vist així, és ridícul no reconèixer que hi ha nacionalisme en els dos costats de la taula (a les dretes, i també a les esquerres). Vist així, aquestes eleccions no van de Catalunya, sinó de quin país, quina democràcia, tria ser Espanya per tractar  amb l’independentisme català: Més País, Més Nació, Més Espanya o Més Estat.