'Joker' i la violència

L’estrena de la pel·lícula ‘Joker’ arriba acompanyada d’un avís de l’Exèrcit dels EUA alertant de la possibilitat de tirotejos al país durant les seves projeccions. L’alarma té ecos de la matança de fa set anys a Aurora, Colorado, en la projecció d’‘El cavaller fosc: La llegenda reneix’, que es va saldar amb 12 persones assassinades i 70 de ferides. Els familiars de les víctimes han demanat a Warner Bros que doni part de la recaptació de ‘Joker’ a entitats de recolzament a les víctimes de tirotejos. Warner no s’hi ha compromès, però ha condemnat la violència.

Per dirimir si una pel·lícula transmet idearis violents, no ens hem de centrar en si mostra una violència concreta, sinó en com ho fa. La representació mai és neutra: hi ha pel·lícules bèl·liques que denuncien la guerra i altres que la glorifiquen. Sense veure-la, és impossible dir si ‘Joker’ considera la violència nihilista exercida majoritàriament per homes com una resposta legítima davant de la desesperança o, al contrari, la condemna. Sigui quina sigui la resposta, cal tenir present que la cultura de masses ha sigut i és un terreny utilitzat tant per difondre l’ideari de l’extrema dreta misògina i racista com per combatre-la.

D’exemples n’hi ha molts. Tenim la cancel·lació fa dos anys de l’esdeveniment Gaming Ladies a Barcelona, que reunia jugadores de videojocs i treballadores del sector, arran de les amenaces masclistes rebudes. La ràbia davant un esdeveniment dirigit només a dones de la indústria és el més semblant a Espanya al Gamergate, l’onada d’atacs que programadores, jugadores i periodistes nord-americanes van rebre durant el 2014, tant al món digital com al físic, per part de jugadors de videojocs. Un altre cas va ser el PuppyGate, el boicot que autors homes i blancs, contraris a guardonar autores i escriptors racialitzats o del col·lectiu LGTBI, van a fer les votacions dels Premis Hugo de ciència-ficció. No obstant, tal com ens recorden llibres com ‘SCI-FEM’ o ‘Leia, Rihanna & Trump’, la ciència-ficció i el món fantàstic han comptat sempre amb les aportacions d’autores i persones racialitzades, que han obert la nostra mirada sobre com entendre el món.

El privilegi de la visibilitat

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Qualsevol productor o distribuïdor d’art no pot ser aliè a aquestes batalles culturals. L’emergència a internet de comunitats d’incels, homes cis i heterosexuals que culpen les dones del seu escàs èxit amorós, arribant a justificar (i perpetrar) la seva violació i assassinat, no es pot entendre sense pel·lícules com’’Revenge of the Nerds’. El film forma part d’una colla de pel·lícules dels 80, com ‘Karate Kid’ o ‘Els Goonies’, protagonitzades per nois marginats a classe, que, segons Vicky Osterweil, eren una reacció a les lluites feministes, antiracistes i LGTBI de l’època, al situar l’home blanc que no encaixava en l’ideal de masculinitat com a subjecte veritablement oprimit.

En un panorama en què l’enèsima versió del Joker conviurà amb pel·lícules protagonitzades per superheroïnes, com ‘Birds of Prey’ o ‘Wonder Woman 1984’, ens hem de plantejar fins a quin punt el privilegi de la visibilitat d’una forma molt concreta que tenen els homes (blancs) de lluitar amb les seves contradiccions i el seu dolor, i, sobretot, en la seva presentació com una cosa universal, ha obert un flanc perquè l’extrema dreta utilitzi la cultura de masses a favor seu, i com ens hem de preparar davant la seva reacció a la pèrdua lenta de l’estatus de l’home blanc com a subjecte referencial.