LA CLAU
El discurs de la diputada Roldán
Els polítics, grosso modo, es poden dividir entre els que s'esforcen per solucionar els problemes i els que els creen o els agreugen
lorena-roldan
«¿Quin paper juga la goma-2 en tot això de la secessió pacífica?» Amb la serenitat i perspectiva que donen els dies transcorreguts, llegir en fred, a la transcripció oficial del Parlament, el discurs de dijous passat de la diputada de Ciutadans, Lorena Roldán, és un exercici revelador. Negre sobre blanc, desproveït el text de la imatge, de la gesticulació i de l’entonació, sense l’enrenou que es va generar a l’hemicicle, despullades les paraules de l’artifici i de la retòrica, el discurs de Roldán revela amb cruesa el seu potencial nociu per a la política entesa com la gestió del bé comú a partir de posicions ideològiques diferents i fins i tot oposades.
«O sigui, que vostè de gestionar, res de res. Això sí, venir aquí, posar-se medalletes i fer-se la víctima, això ho broda».
Diminutius pejoratius
Llegit el text nu, l’estil oratori de Roldán mostra les seves influències (Inés Arrimadas, sobretot), els seus trucs i els seus racons. És un discurs ric en refranys, acudits i clatellades, basat en les preguntes retòriques, les repeticions i les interpel·lacions directes («senyor Torra» és del més repetit); hi abunden paraules com «xiringuitos», els diminutius pejoratius, la referència inevitable a «les bèsties tarades» sobre les quals va escriure Torra, les interjeccions i, en general, un col·loquialisme fals. En càmera queda reeixit, encara millors als clips a les xarxes socials. Escrit al llibre de sessions, per a l’estudi dels historiadors del futur, és un retrat perfecte d’una manera de fer política, la radiografia de l’envergadura política i moral de la seva autora. Roldán, doncs, queda en mans de la benevolència de la posteritat.
Notícies relacionades«Senyor Torra, ¿sap què és això? ¿Sap què és això? Aquesta fotografia és la viva imatge del terror. Això és l’atemptat d’ETA a la casa caserna de la Guàrdia Civil de Vic, a Catalunya. Hi van morir deu persones, senyor Torra».
Els polítics, grosso modo, es poden dividir entre els que s’esforcen per solucionar els problemes i els que els creen o els agreugen. Roldán, el seu discurs i l’estratègia del seu partit, no contribueixen en res a solucionar el conflicte polític a Catalunya i, en canvi, tiren llenya al foc que devora la convivència.
