Més persones sense llar a Barcelona

La xifra no deixa de créixer. Mentre l’Ajuntament de Barcelona inverteix més recursos a combatre l’exclusió, hi ha més persones que mai dormint al carrer. Se n’han comptabilitzat 2.452 persones el 2018. Un increment acumulat d’un 72% en 10 anys. ¿Qui són? Un estudi elaborat per l’Àrea de Drets Socials del consistori radiografia el col·lectiu. Entre les xifres de l’estudi destaca l’increment d’homes estrangers europeus, 933. El país d’origen més comú ésRomania, seguit de Polònia, Itàlia, Bulgària i França. Aquest fenomen delata una creixent tendència social al desarrelament a Europa, on tradicionalment ha sigut la família la que ha exercit de xarxa protectora contra la intempèrie. També és rellevant l’increment de joves sense llar. El 36% del total són nois del nord de l’Àfrica. Alguns d’arribats en edat adulta, d’altres són extutelats que als 18 anys s’han quedat sense protecció. L’altre grup majoritari el conformen joves europeus, el 40%. En aquest col·lectiu, es pot destacar l’augment de dones, ja representen el 19% del total. El 25% de les persones que porten més de tres anys al carrer són, majoritàriament, espanyols.

Un estudi de la Fundació Abbé-Pierre (FAO, París) i FEANTSA (Federació Europea d’Organitzacions Nacionals que treballen amb les persones sense llar), publicat el març del 2018, concloïa que 11 milions de persones a Europa no tenien allotjament adequat. En la majoria dels països, el nombre de sense sostre ha augmentat. A Alemanya s’ha disparat. Només a Noruega i Finlàndia ha descendit. Destaca el cas d’aquesta última. La seva innovadora fórmula ‘Housing first’ (entrega de claus sense condicions ni prejudicis) ha sigut considerada un èxit i ha facilitat la reinserció social. Sigui aquesta fórmula o sigui una altra, l’evidència de les dades crida a actuar. I a fer-ho de forma coordinada amb els serveis socials a escala europea. El problema augmenta i no podem conformar-nos amb considerar-ho inevitable.