Menyspreu al Parlament

Carrizosa va marxar del Parlament colèric, escridassant els membres del Govern, eixordador, dient-los «colpistes», clavant cops als respatllers, projectant crispació i agressivitat a doll. Doncs res nou al firmament. Carrizosa és un digne successor d’Albert Rivera, com Lorena Roldán d’Arrimadas, que se’n va anar a Madrid com un acabat de pujar a Primera. Per després descobrir que per ser en un teatre més gran ni el premi serà més gran ni la teva mediocritat més petita. Això de Lorena és una altra cosa i l’evidència de que fàcil és canviar de camisa. De participar a la Via Catalana a acusar de colpistes i terroristes els que hi participaven.

Carrizosa va marxar exhibint unes males maneres que a Madrid mai li permetran al seu col·lega Rivera. I darrere seu, tota la colla deCiutadans, gesticulant indignats i denunciant els colpistes, un terme que han banalitzat fins a l’extrem. Ja que cal recordar que aquesta és la segona vegada que Ciutadans abandona a l’uníson el Parlament i que la primera vegada, aquesta estampida es va produir per la seva negativa a condemnar els crims del franquisme. Té conya que tornessin a marxar del Parlament i aquesta vegada denunciant, amb la vena del coll ben inflada, el colpisme dels diputats electes catalans que sembla ser que són la majoria absoluta de la Cambra. Tot i que això els donarà un protagonisme mediàtic que de cap altra manera, per incompareixença, no haurien tingut.

Notícies relacionades

Bronca majúscula al Parlament per l'empresonament dels CDR

El Govern demana a Torra que no avali els radicals

Potser ahir més d’un va cometre un error. Potser és discutible l’oportunitat de votar aquesta moció o qualsevol altra. Potser malgrat l’absència absoluta de violència l’independentisme hagi de condemnar preventivament qualsevol violència, encara més quan la dreta extrema (i de vegades certa esquerra submisa) insisteixen a construir un relat de violència sobre la no-violència. El que no s’havia vist mai. Però no hem d’oblidar que sempre s’acostuma a demanar la primera almoina al pobre. Segur que tot és opinable. Del que no hi ha cap dubte és que el president Roger Torrent la va encertar expulsant de la Cambra un personatge que es va comportar com un autèntic vàndal, el president Roger Torrent la va encertar expulsant de la Cambra un personatge que es va comportar com un autèntic vàndal,menyspreant, una vegada més, la Cambra que representa la sobirania popular. I que per a més desvergonyiment es permet la barra de fer servir el vocable ‘colpistes’ amb tanta lleugeresa que s’atreveix a equiparar un passat de centenars de milers de morts, desapareguts, camps d’extermini i la fam de dues dictadures criminals amb posar urnes perquè la gent voti.

I potser, com a colofó al sainet de la investidura fallida, traiem conclusions conformes amb el que es predica a les eleccions. I en comptes de suplicar per activa i per passiva un pacte amb aquesta gent, aquesta esquerra desdibuixada que es reivindicava com a fre a l’anomenat ‘trifachito’, engega a dida democràticament al pitjoret d’aquesta dretota de llinatge ranci, com va fer Roger Torrent, en comptes de voler-los com a socis preferents al Govern de la nació.