02 d’abr 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Aquesta tomba

Aquesta tomba

Milena Busquets

És important que els nostres fills sàpiguen que la guerra civil la van guanyar els dolents però que, de vegades, guanyen els bons

¡Quina gran notícia que treguin a Franco de la seva altisonant i espantosa tomba i que l’enterrin en un lloc més discret! Avui som un país millor del que érem abans de dimarts. Això no es pot dir cada dia, ¿eh? I menys en aquests temps absurds i repetitius en què estem. És com si de sobte es pogués respirar millor, com si l’aire fos més nítid i cruixent, com quan a casa s’obren portes i finestres per fer la neteja de primavera.

És clar que tots vam tenir familiars en els dos bàndols: dos dels deu germans del meu avi matern van sortir al carrer a favor dels militars el primer dia de l’alçament i no van tornar, un altre, monsenyor Joan Tusquets, va ser amic de Franco i va estar involucrat en l’organització de l’alçament militar a Burgos.  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El meu pare va ser a la presó militar de Montjuic durant més d’un any per fer d’espia i ajudar a creuar la frontera de França per les muntanyes a persones que es volien escapar d’Espanya. Quan va aconseguir sortir de la presó (el deixaven lliure cada dos mesos però quan posava un peu fora de la presó el tornaven a detenir) i recuperar el passaport, es va haver d’exiliar perquè no el matessin.

Tots tenim històries d’aquestes, però cap, de cap bàndol, que justifiqués que Franco seguís a la tomba d’honor amb flors fresques i guarda. El perdó tampoc em semblava una excusa, ni la concòrdia. ¿Quina concòrdia? La concòrdia va ser necessària durant uns anys per posar ordre en un país traumatitzat, però ara el correcte és que, com en tots els països civilitzats, prevalguin la justícia i la decència.

I aquests que advoquen ara per deixar la tomba on és i per una reconciliació que ja va tenir lloc (i que va ser un èxit), solen ser els mateixos que posen el crit al cel quan algú suggereix que si els cauen molts anys als senyors del procés potser sigui necessari fer algun gest o pensar en alguna cosa.

He sentit dir que s’ha d’estar a favor de totes les víctimes de la guerra civil i la postguerra, com si no hi hagués hagut bons i dolents. Però sí n’hi va haver, hi va haver bons i dolents en aquesta guerra, com n’hi ha en totes. Els dos bàndols es van comportar com salvatges perquè en això consisteix la guerra, a vèncer per la força bruta.

M’és igual que ho hagin fet per motius electoralistes (¿potser queda algun polític a Espanya que faci alguna cosa que no sigui amb finalitats electoralistes o de promoció personal?), estic a favor de tot el que aporti bellesa al món. Espanya serà un país més bonic sense la tomba de Franco en un lloc d’honor.

I és important que els nostres fills sàpiguen que la guerra civil la van guanyar els dolents però que, de vegades, guanyen els bons.