Polítics

Fa un temps vaig decidir que no votaria per cap candidat que no considerés digne de fer de cangur dels meus fills. La primera pregunta que em feia després d’haver escoltat un polític era: «¿El deixaria a càrrec dels meus fills?» La resposta solia ser que no, no hauria volgut que una d’aquestes persones els fes el sopar als meus fills, els expliqués un conte i els posés a dormir.

En les tres últimes eleccions no he votat. No va ser una decisió fàcil, a casa meva la política era un tema important, el meu pare es va haver d’exiliar a Veneçuela per culpa de Franco i la meva mare era una d’aquestes persones que tenien permanentment xampany a la nevera a l’espera de la mort del dictador. Els meus pares sabien (i ens van transmetre) que votar no era només una evidència i un dret, era un deure. 

Fa un parell de dies apareix Arrimadas per explicar l’oferta de CiutadansCiutadans, el que diria qualsevol persona decent és: «Presentem aquesta nova proposta per desbloquejar la situació. Esperem que els convenci i que serveixi per a alguna cosa». El que diu Arrimadas és una cosa així: «En una situació normal amb un president en funcions normal (donant a entendre que Pedro Sánchez és un irresponsable a més d’un mentider) no hauríem d’exigir aquestes tres mesures, però com que Pedro Sánchez és com és, doncs s’han d’especificar». ¿De debò és necessari referir-se a les altres persones amb tant menyspreu i mala llet?

Al cap d’una estona, surt l’endeví Pablo Iglesias a comentar la seva trucada amb Pedro Sánchez, no diu «el president en funcions» o «el president» o simplement «Pedro Sánchez», diu el Pedro, com si fos el Pedro, el seu col·lega, o el Pedro, l’amic de la Heidi.

Una mica més tard la senyora Ana Oramas diu que Albert Rivera és un adolescent. Aquest respon que a ell no se li ocorreria mai dir-li vella i llavors ella es mostra ofesa perquè li ha dit vella i fa un al·legat en favor de la tercera edat. No, senyora Oramas, no li ha dit vella, precisament ha dit que mai li diria vella, però ell, com vostè, no dubtaria ni un segon a tergiversar les seves paraules i a mentir.

Notícies relacionades

Sánchez i Casado, primer xoc de precampanya

La incapacitat per pactar força la repetició electoral el 10 de novembre

Per la meva mare, el pitjor que podia ser una persona era «intel·lectualment deshonesta»: tots ho són, tots fan trampes i menteixen.

Si els polítics actuals no són dignes de fer-los una truita francesa amb una mica de pa amb tomàquet als meus fills, tampoc són dignes de dirigir un país. I no ho són.