Les Falles a Singapur

El València crema com per Falles. Però som al setembre i no al març. Ningú pot dir que sorprengui el desenllaç Lim-Marcelino.  Estic lluny d’apuntar-me a l’actitud populista que apel·la al «sentiment», la «veritat» i el «treball» que representa Marcelino en contraposició a la «fredor», el «desconeixement» i el «telecontrol» que s’adjudica a l’amo del club. Massa simplista.

No poso en dubte que el tècnic asturià ha treballat de manera incansable, excel·lent i, a més, i això és l’únic important, complint objectius amb escreix. Fins i tot superant-los, ja que el València no va tenir l’exigència de guanyar la Copa del Rei i ell, a més de tot l’anterior, la va guanyar.

La qüestió és si els objectius de la propietat del club coincideixen amb els de l’aficionat i el periodisme. En aquest cas és evident que no. Per això m’estranya molt la frase de Celades, tot just arribar, quan diu que «l’objectiu d’un club com aquest sempre és guanyar». O no l’hi han explicat a Singapur, o no ho ha entès bé.Marcelino  no l’han fet fora precisament per no guanyar.  És el que ha fet més, guanyar. I revaloritzar una plantilla l’autoestima de la qual estava per terra en un club en ruïnes.

Als qui critiquen que Lim gestioni el club amb un plantejament purament econòmic, els hauríem de preguntar si permetrien que algú opinés sobre les seves empreses, els seus negocis o la manera de gestionar allò en què han invertit un bon capital, gratuïtament. Segur que no.

¿Van pensar que algú que dirigeix una empresa més entre diverses des de Singapur no farà les coses com li aconselli el seu entorn més proper? ¿Hi va haver una altra opció millor que la de Lim quan Salvo li va entregar el club?¿On estaven llavors els que saben com s’ha de gestionar el València?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Que bonic seria un món on ningú escoltés ofertes de treball fins que el lloc estigués vacant. La crítica de Cañizares a Celades a El Partidazo de Cope em sembla injusta. ¿És que ell en els seus temps de futbolista no va escoltar ofertes fins que aquell equip va tenir vacant la plaça de porter? En el que sí que estic d’acord és que Albert no sap on s’ha ficat.

Sembla evident que el propietari pretén rendibilitzar la seva inversió revaloritzant jugadors per vendre’ls. La primera part s’ha complert en l’etapa de Marcelino. En la segona, l’entrenador s’hi ha oposat i ha xocat frontalment amb l’amo. No és persona a qui li agradi dissimular, Marcelino. Va de cara i això el dignifica. Però quan vas de cara contra el teu empresari has d’assumir les conseqüències en el món real