Cap a la Diada del 2020

Com uns altres 11 de setembre hi ha hagut desenes de milers de manifestants reclamant un Estat propi. Són menys que altres anys (la Guàrdia Urbana diu que 600.000), però són molts. I persistents. Els països no es determinen a cop de grans manifestacions (siguin més o menys nombroses), sinó per la voluntat popular expressada en eleccions i a través de les institucions democràtiques conformades per les lleis. Però 600.000 són molts. Indiquen que Catalunya i Espanya tenen una assignatura pendent que danya el progrés i el benestar social.

La recepció dels partits espanyols a demandes catalanes –com l’Estatut– no va ser l’adequada. En aquest cas, al contrari. Però el sobiranisme –dos anys després dels fets del 2017– serà cec i no servirà els interessos de Catalunya si no assumeix les realitats. La primera, que afirmar que el 47% dels catalans (el vot de les dues últimes eleccions) representa la voluntat de Catalunya és fals i només sostenible en un moment de gran excitació. El segon, que dos anys després d’aquella declaració unilateral ‘interruptus’, Catalunya no només no és independent ni té més autogovern, sinó que hi ha dirigents independentistes empresonats a l’espera de la sentència del Suprem. En alguna cosa es degueren equivocar.

Govern dividit

Amés, el Govern del president Torra està fraccionat entre el puigdemontisme, exconvergents diversos i els republicans; opera sense pressupostos des del 2017, i l’únic que manté la unitat és el poder i la necessitat d’una resposta a la pròxima sentència. I l’independentisme dona mostres d’incoherència. Posicions de l’ANC  i delsCDR que deslegitimen Torra no necessiten comentaris.

El que és estrany és que el que manté el Govern –la reacció a la sentència del Suprem– és alhora el que divideix els partits i altres actors del procés. Uns creuen que no renunciar a l’objectiu final exigeix tant un recolzament electoral més gran com gestionar el dia a dia i negociar amb Madrid. I pensen que després que parli el Suprem s’obre una nova etapa en què s’haurà de protestar amb fermesa, però també condicionar la gestió de les penes. I això implica altres eleccions i un nou president, menys il·luminat, que toqui de peus a terra.

Notícies relacionades

Diada d'assaig

'Sant tornem-hi'

D’altres creuen al contrari que després de la sentència es donaran les circumstàncies per consumar la DUI del 2017. És una fantasia que tindria greus conseqüències. S’entén que el militant de base no renunciï al seu somni i oblidi que Espanya és soci de la UE, que detesta crisis com la del ’brexit’. Però aquesta no ha de ser l’actitud de polítics elegits per governar, agradi més o menys el món actual.

El sobiranisme només tindrà futur si digereix la realitat. I en aquest sentit s’ha de subratllar que en aquest diari tant la socialista Meritxell Batet, presidenta del Congrés, com l’exportaveu nacionalista Carles Campuzano han dit que la Diada hauria de servir per recuperar la unitat de tots els catalans, no només dels independentistes. Aquest any no ha pogut ser. Intentem-ho per al 2020.