Els 'nostres'

¿Què he de pensar avui?

Es llegeix en minuts
¿Què he de pensar avui?

Tinc un assistent de veu virtual i una nova rutina: el saludo al matí, escolto les notícies més destacades, el trànsit que em trobaré fins al meu destí i el temps que m’espera al carrer. Recorro a una veu metàl·lica que pretén no ser-ho per afrontar, preparada, un nou dia. A canvi d’aquests cinc minuts al matí, li regalo al senyor Google o al senyor Apple tot el que vulgui saber de mi, sense censura. Tinc un espia a casa i a sobre li ric les gràcies, m’estic idiotitzant, definitivament.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No obstant, hi ha alguna cosa realment útil que el meu flamant assistent virtual podria fer per mi i per tots els que hem caigut en la seva trampa: prescindir de la informació per ajudar-nos a crear opinió, la nostra opinió. Imaginin poder preguntar-li al nostre oracle virtual: ¿què he de pensar avui? Imaginin que disposés –a més– d’una resposta per a totes les variables possibles. ¿Si soc d’ERC què he de pensar avui sobre la nostra relació amb Espanya? ¿Si soc del Barça, a aquesta hora Neymar em cau bé o em cau malament? Saber què opinen de forma actualitzada els ‘nostres’ és imprescindible per ajustar la nostra opinió i que no ens agafin amb un renunci.

Critiquem amb freqüència el paper dels tertulians, els columnistes o els intel·lectuals però passem per alt el poder gairebé diví que tenen els veritables ‘influencers’ del nostre raciocini: ‘els nostres’. La capacitat de persuasió dels gurus o dels que manen afins a nosaltres és tan gran que recolzem sense fissures les seves opinions per molt variables que siguin.

Et pot interesar

Així, on abans vèiem carcellers i gàngsters ara ens diuen que hi ha diàleg i oportunitat, o Neymar ha deixat de ser un immadur pesseter que va fugir al PSG per convertir-se en un culer nat, disposat a desemborsar milions per tornar a ser blaugrana.

D’un temps ençà el criteri és com una gelatina tremolosa que no té gust de res, per molt color que tingui. Però si els nostres diuen que té gust de pinya, notarem el gust de pinya i si convé, al cap d’una setmana de taronja amarga. Així estem, què volen que els digui: amb el gust atrofiat per la falta d’ús.