Anar al contingut

Anàlisi

Mòbils i adolescents a classe: ¿una bona combinació?

Mòbils i adolescents a classe: ¿una bona combinació?

Carmina Crusafon

L'ús del mòbil a l'aula hauria de respondre a les demandes d'aprenentatge de la societat digital

Amb l’inici del curs escolar pren protagonisme un tema de conversa entre adolescents, professors i famílies: ¿quin ha de ser l’ús del telèfon mòbil a classe? Hi ha posicions contraposades. Al costat d’aquestes es plantegen una multitud de preguntes com si s’ha d’utilitzar com a eina d’aprenentatge o, al contrari, hauria de prohibir-se el seu ús. Analitzem els punts a favor i en contra; i abans que res ampliem la mirada cap al context de la societat digital en què vivim.

Hàbits i rutines a les aules

Els centres educatius han anat introduint diferents dispositius a l’aula. Primer van ser els ordinadors, després van arribar les pissarres electròniques, més tard les tauletes i ara es plantegen si utilitzar el telèfon mòbil com a eina d’aprenentatge.  

Els adolescents són usuaris molt avesats als mòbils. A causa del seu ús continuat sembla que aquest dispositiu s’ha convertit en unaextensió del seu cos. A més, la seva portabilitat fa que sigui amb ells tot el dia; per la qual cosa, a l’iniciar-se el curs escolar, els mòbils també van a classe. El debat se centra en el seu ús i aplicació principalment dins de l’educació secundària.

Existeixen multitud d’estudis científics sobre els aspectes positius i negatius de l’ús del mòbil. El més important és avaluar si la seva utilització a l’aula aporta beneficis i resolgui els problemes a què s’enfronten els estudiants en l’actualitat. La tecnologia ha d’estar al servei de l’educació i no al revés.

Les tendències actuals en l’ensenyament assenyalen que el més adequant és que l’estudiant tingui un aprenentatge experiencial. És a dir, que aprengui fent les coses. D’aquesta manera, s’aconsegueix més implicació de l’alumne. Per això el primer aspecte a preguntar-se és si el mòbil aportarà beneficis a aquesta tasca. El segon és si afavoreix una formació més personalitzada. Tercer, si les dades que es poden recollir del treball dels estudiants estan ben protegides i la seva anàlisi afavoreix la seva autonomia en el procés d’aprendre. Si les respostes en aquests tres àmbits fossin positives, llavors el seu ús podria estar justificat.

Context digital

El debat sobre l’ús dels ‘smartphones’ a les aules s’ha de situar en un context més ampli per realitzar una avaluació correcta. Vivim en una societat digital, on els mòbils són més nombrosos que els humans. El seu ús és creixent en la nostra tasca diària i, a més, afavoreix unes interaccions continuades que poden arribar a comportaments gairebé addictius.

El més important és recordar que la tecnologia preveu molts usos, i són els humans que han de decidir quins són els més adequats. L’educació per a una alfabetització digital és fonamental per respondre els reptes que ens planteja la societat en l’actualitat. Els mòbils són un dispositiu al nostre servei. Per això docents i alumnat tenen la tasca d’anar delimitant l’ús del telèfon mòbil a les aules.