Anar al contingut

L'ús de les tecnologies

El mòbil a les aules, un debat per tancar

Una enquesta revela que el 86% dels ciutadans estan a favor de prohibir l'ús del telèfon a les escoles

Els estudis i els experts no es posen d'acord entre els perills i els beneficis per al rendiment de l'alumne

Carlos Márquez Daniel

El mòbil a les aules, un debat per tancar

No és un debat nou però sí una reflexió obligada cada inici de curs. Mòbils a l’aula, ¿sí o no? La discrepància bascula entre la tecnologia i l’addicció, posar portes al camp i la protecció del menor, l’adaptació al medi i la defensa de les essències educatives. Espanya va arribar a plantejar-se vetar el telèfon a les escoles com ja va fer França fa un any, però la cosa no va passar d’unes quantes tertúlies matinals. Una enquesta recent del GESOP revela ara un clar recolzament social a la prohibició, d’un 86%. Molts experts, no obstant, i també el Govern català, opinen al contrari, que és una eina vàlida si se sap domesticar, si s’hi posen límits. Perquè hi ha moltes coses a analitzar, ja que no només es tracta de permetre’l o no, sinó de quin ús se’n farà, en quines assignatures, en quins espais al marge del pupitre, durant quant temps... Hi ha una dada indiscutible: a Catalunya, el percentatge de menors d’entre 10 i 15 anys que tenen un mòbil ha passat del 57,8% al 71,8%, segons dades de l’Idescat.

Segons el sondeig del GESOP fet el juliol per a EL PERIÓDICO (1.600 entrevistes a persones majors de 16 anys residents a Catalunya), el 85,8% dels entrevistats es mostren favorables que els mòbils no entrin a les aules durant l’etapa d’ensenyament obligatori, és a dir, fins que els nanos acabin l’ESO. Aquesta és precisament la decisió que va prendre el Govern d’Emmanuel Macron per a l’inici del curs passat i que continua en vigor, una mesura amb poc ‘feeling’ a nivell internacional, ja que només Singapur i Puerto Rico (que va acabar suavitzant la norma), estan a un nivell semblant. Nova York s’hi va atrevir, però va fer marxa enrere el 2015 amb el canvi d’alcalde. Espanya va arribar a plantejar-s’ho l’any passat. La ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, va instar el setembre de l’any passat a «reflexionar sobre si el temps escolar ha d’estar lliure d’aquesta addicció», fent referència a la dependència del telèfon que desenvolupa els joves, desposseint l’invent de qualsevol possible benefici educatiu. «En alguns casos el mòbil ajuda, però si prohibir-lo als centres serveix per disminuir l’addicció digital, val la pena valorar-ho», va dir.

Decisió del centre

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va respondre el mateix dia rebutjant la proposta i recordant que el Consell Escolar de Catalunya ja va dictaminar el 2015 que l’ús de tecnologia a les aules «és positiu» i que són els centres docents, cadascun en funció de la seva autonomia, els que han «de decidir com es regula l’ús dels telèfons a les seves aules». Sigui per l’absència d’un govern estable o perquè l’assumpte no disposa de prou consens, mai més se’n va saber tot i que la mesura va tenir el recolzament de la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d’Alumnes i de la Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyament. Tot i que per diferents raons: els primers, perquè el telèfon, defensen, és darrere del 15% dels casos de fracàs escolar, i els segons, perquè la tecnologia distreu els alumnes. 

Francesc Morilla, director de l’Escola Jacint Verdaguer de Castelldefels, és un ferm defensor de la tecnologia a les aules. Van començar el 2005, i el 2009 es van adonar que la cosa no havia anat bé. «El problema no eren els mòbils o les tauletes, sinó el mètode, fet que demostra que la tecnologia només és una eina per aconseguir un objectiu que tu, com a docent, has de treballar». De les seves paraules es desprèn que part del debat, el fet que hi hagi mestres a favor i en contra, té molt a veure amb la manera d’educar els nens i amb la falta de formació del professorat. I amb l’empatia cap a les famílies, que segons el seu parer, «porten a l’escola el malestar social al voltant del mòbil». «Tenen la sensació que aquí serà un descontrol i és precisament al contrari: l’escola és l’àmbit on millor es pot limitar». 

«Les famílies creuen que el mòbil serà un descontrol a les escoles, i és precisament al revés, és l’espai on millor es pot limitar»

Francesc Morilla

director de l’Escola Jacint Verdaguer de Castelldefels

Amb això dels mòbils el que passa és que amb prou feines hi ha un terme mitjà. És fàcil trobar estudis i experts que hi estan molt a favor i també d’altres que hi estan molt en contra. I enmig, una societat desorientada que en aquest cas té davant seu un assumpte transcendental com és la formació dels fills. La Unesco, en un estudi del 2012, convidava a fer servir la tecnologia mòbil per aconseguir «una educació més accessible, més equitativa i més efectiva per als estudiants de tot el planeta», sense oblidar els riscos, que també cita, com el ‘cyberbullying’. També la Fundació Bofill, un referent privat en matèria educativa, s’hi ha posicionat a favor. En canvi, un treball de la Universitat de Chicago afirma que els telèfons a les aules redueixen l’atenció, fins i tot quan estan apagats.

Manualitats a Silicon Valley 

Un altre treball sobre la relació entre el telèfon i l’ensenyament, en aquest cas de la London School of Economics, i fet el 2015, també assegura, després d’analitzar gairebé un centenar de centres, que les escoles que van vetar el mòbil van aconseguir que el rendiment escolar augmentés un 6,4%. Fins a un 14%, en el cas dels estudiants amb les notes més baixes. Un estudi publicat el 2018 a la revista Educational Psychology va arribar a la mateixa conclusió: el mòbil divideix l’atenció i les distraccions fan minvar la retenció de dades a llarg termini. Tampoc ajuda que els homes i les dones que han fet gran aquest sector, els entesos de la tecnologia, facin públic que als seus fills els tenen més aviat allunyats de les maquinetes. Per això, segurament, els porten a escoles com el Waldorf of the Peninsula, a Califòrnia, a prop de Silicon Valley, a la pàgina web de la qual no surt cap nen utilitzant la tecnologia, sinó que se’ls veu amb instruments, aparells científics o fent presentacions o obres de teatre.

El febrer passat el Govern va presentar el programa mòbils.edu destinat, segons paraules de Bargalló, a «integrar el valor educatiu de les tecnologies a l’aula». Es posa en marxa aquest curs i està previst que s’hi apuntin un centenar d’escoles, que desenvoluparan el pla durant tres anys. Serà llavors quan Catalunya tindrà una vara de mesurar. Segons xifres d’Educació, el 36% dels centres públics i concertats ja fan servir el mòbil com a eina educativa. El conseller ha expressat moltes vegades el seu recolzament a la integració del telèfon a l’ensenyament, sempre respectant la llibertat de cada centre a fer-ho de la manera que consideri oportuna. «Estem en contra de prohibir i estem en contra de girar l’esquena als avenços tecnològics», resumeix Bargalló. El debat continua obert. 

Temes: Mòbils