Pronoms o no

Quan, en emprar les últimes paraules de Jordi Cuixart al judici, Òmnium va començar la campanya 'Ho tornarem a fer', molts es van preguntar sobre el significat últim del pronom feble. 'Ho tornarem a fer' es pot escriure també 'Hi tornarem', que és una manera de dir que farem una altra vegada les coses que vam fer quan les vam fer. Però, amb exactitud, tornar a fer ... ¿què?. O tornar ... ¿on? Cuixart, al seu llibre, parla de la "mobilització permanent no violenta, constant i perseverant", però n’hi ha d’altres que substitueixen el pronom per antigues entronitzacions o per noves declaracions unilaterals.

Per evitar malentesos, o per embolicar més la troca, el lema del Govern i el Parlament per a l’11-S és 'Tornarem', sense acotacions, sense pronoms febles, sense especificar res més. De fet, vivim un conflicte gramatical, un trencaclosques lingüístic entre el ‘tornar’ intransitiu i el ‘tornar' auxiliar. ¿‘Tornarem’ vol dir que havíem marxat i que anirem una altra vegada allà on érem? ¿‘Tornarem’ potser vol dir que a la fi algú governarà el país? ¿O és una manera de dir "hi tornarem" sense el risc que suposa fer servir el pronom feble que evoca el tot i el no-res?