Menjar del tsunami

El procés no s’entén sense analitzar la seva publicitat. Un condensat de totes les lluites nobles de la humanitat amb una pàtina kumbaià i l’ànim organitzatiu dels esplais. Al seu punt de mira, tres col·lectius: els quarantins que van créixer amb el Capità Enciam, els cinquantins d’aquella amplíssima (i desigual) classe mitjana educada a les escoles religioses i els jubilats. Els somnis idealistes d’una joventut perduda o la lluita antifranquista (que la immensa majoria mai va exercir) són l’espoleta emocional de la comunicació. Aconseguint la fidelitat a la causa dels tres ‘targets’  (els joves ja han crescut en ple impuls independentista), s’aconsegueix el corrent majoritari.

Però, ¿pot una campanya suportar la falta de producte? Ara toca el ‘Tsunami Democràtic’. Un malbaratament de paraules belles que crida a una mobilització per a no se sap què. Un bla, bla, bla buit de sentit. En un dels vídeos es veu un cassó amb aigua al foc. Un autèntic ‘fer bullir l’olla’. Ja saben, l’expressió que significa guanyar prou per alimentar-se. Potser el final és aquest. Continuar menjant del procés.