Dues mirades
Setmana Cantona
L'exfutbolista francès Eric Cantona va pronunciar un discurs atípic a la gala de la UEFA i, dies després, va inaugurar a Argelès un estadi que porta el seu nom
zentauroepp49614534 monaco monaco 29 08 2019 former manchester united forwa190902171455 /
Quan va rebre el premi honorífic de la UEFA, Eric Cantona va pronunciar un discurs atípic, un breu parlament que mai ningú no havia escoltat en aquella fira de les vanitats. Les cares dels presentadors, del president i dels principals convidats, incrèduls i estupefactes, no podien amagar la sorpresa, perquè el que és habitual, en aquests casos, és agrair l’honor, cantar una glossa del futbol i marxar amb el trofeu cap a casa.
Cantona, no. Va citar Gloucester, el noble cec, amic del rei Lear, també traït pels més propers, víctima dels odis i les rancúnies. Savi, en la maduresa de qui no creu en el futur. Va dir que som, per als déus, el mateix que són les mosques per als més petits. Juguen amb nosaltres i ens maten per diversió. Serem immortals, perquè la ciència s’acostarà als límits, però ens destrossarem, perquè som humans. Sense límits. Aquest és el joc.
Va ser un missatge profètic, perquè descrivia i denunciava el present. Dies després, va inaugurar a Argelers un estadi que du el seu nom. Va rememorar el passat (els avis, sotmesos a la ignomínia del camp de refugiats) i la necessitat de no oblidar-lo, de retenir-lo per ser més forts. Una setmana, dues lliçons.
