Les matances que vindran

1
Es llegeix en minuts
DAYTON  OHIO - AUGUST 04  Police continue their investigation after a mass shooting in a popular nightlife district on August 04  2019 in Dayton  Ohio  At least 9 people were reported to have been killed and another 27 injured when a gunman identified as 24-year-old Connor Betts opened fire with a AR-15 style rifle  The shooting comes less than 24 hours after a gunman in Texas opened fire at a shopping mall killing at least 20 people    Scott Olson Getty Images AFP    FOR NEWSPAPERS  INTERNET  TELCOS   TELEVISION USE ONLY

DAYTON OHIO - AUGUST 04 Police continue their investigation after a mass shooting in a popular nightlife district on August 04 2019 in Dayton Ohio At least 9 people were reported to have been killed and another 27 injured when a gunman identified as 24-year-old Connor Betts opened fire with a AR-15 style rifle The shooting comes less than 24 hours after a gunman in Texas opened fire at a shopping mall killing at least 20 people Scott Olson Getty Images AFP FOR NEWSPAPERS INTERNET TELCOS TELEVISION USE ONLY / SCOTT OLSON (AFP)

Se succeeixen, es continuen succeint als EUA, les matances causades per civils armats. Tot apunta a més que, malgrat tot, seguiran repetint-se una vegada i una altra. Hi havia morts abans de Donald Trump i n’hi haurà després. El que ha fet el president, insistint a insultar i menysprear els immigrants, és situar-los més a prop del punt de mira.

L’estupor i torbament que, com a europeus, sentim després de cada tiroteig en un institut, un supermercat o una avingudasolem despatxar-ho concloent que els nord-americans estan malament del cap,o parlant de teories conspiradores, com, per exemple, que la indústria armamentística controla els polítics i impedeix reduir l’accés de la població a les pistoles, els rifles i les metralletes.

Per descomptat, els nord-americans no estan bojos, o no més que els europeus. Per la seva banda, la pressió dels fabricants i els venedors d’armes –o de l’Associació del Rifle– existeix, peròés només una part del problema. Un problema que presenta unes xifres d’escàndol: mentre que cada 100 ciutadans tenen 120,4 armes de mitjana als Estats Units, a Espanya, per exemple, són 7,5.

A l’altra banda de l’oceà hi ha una cultura de les armes que a Europa ens resulta insòlita, gairebé marciana. És una cultura modelada pel fet que els EUA, un país relativament jove, s’estengués cap a l’Oest amb les armes a la mà, a la qual cosa cal sumar una profunda i estesa desconfiança cap a l’Administració i l’alt valor que atorguen a l’individu, a la llibertat personal. Així, molts nord-americans creuen que l’Estat no és ningú per prohibir les armes –aquí solen citar la segona esmena de la seva Constitució– i exigeixen el seu dret a defensar per si mateixos la seva família i els seus béns. 

Notícies relacionades

S’hi ha d’afegir després la fascinació, entre estètica i sensual, per les armes, en especial entre els homes. És una cosa així, perquè m’entenguin, com quan aquí ens aturem en ple carrer exclusivament per admirar amb fruïció el Ferrari que llisca davant de nosaltres.

*Periodista. Professor de Blanquerna-Comunicació (URL).