Editorial

Fertilitat i pressió social

El retard de l'embaràs per motius laborals és un dels motius del 'boom' de la fecundació assistida

2
Es llegeix en minuts
undefined21742763 portada mas salud  fecundacion asistida  infertilidad190714160033

undefined21742763 portada mas salud fecundacion asistida infertilidad190714160033

Hi ha molts motius que porten una dona a voler ser mare, en un projecte compartit amb la seva parella o no. La il·lusió, l’herència del que s’ha viscut, la pressió social... una decisió i una experiència no exemptes de conflictes personals, com cada vegada més escriptores, artistes i pensadores s’esforcen a treure a la llum. A la complexitat de la decisió s’hi afegeix l’angoixa i la frustracióquan la maternitat no és possible de forma natural. És un de tants temes de l’univers femení condemnats al silenci, sovint amb unacàrrega injustificada de culpa o responsabilitatque es fa recaure únicament en la dona, quan, a més, els problemes d’infertilitat afecten cada vegada més els homes. 

Amb tot, dona, i de 39 anys, és el perfil mitjà del pacient que acudeix a Espanya a centres de reproducció assistida. Més de la meitat d’elles supera la quarantena i té problemes de fecunditat associats a l’edat avançada. Els nous dictats econòmics i socials empenyen a retardar el moment de la maternitat. Els factors que afavoreixen elretard de l’embaràssón diversos. Sens dubte, les exigències d’un mercat laboral que retarda l’emancipació i després continua penalitzant el desenvolupament professional de les dones. Però també uns patrons de consum que allarguen la joventut fins al que, no fa gaire, era considerat maduresa. El problema és que, encara que la dona sigui jove, el seu aparell reproductiu ja no ho és. L’edat òptima per quedar-se embarassada és entre els 20 i els 30 anys, una dècada especialment complicada en el desenvolupament d’una carrera professional.

Aquesta situació ha donatànim als centres de reproducció assistida a Espanya. En 16 anys han augmentat en un 61%. Tot i que l’edat no és l’únic motiu que porta les dones a aquestes clíniques. La legislació espanyola és menys restrictiva que la d’altres països i autoritza la donació d’òvuls i semen, així com l’anonimat dels donants. Dones estrangeres sense parella masculina acudeixen als centres espanyols a beneficiar-se d’aquestmarc legislatiu favorable.  

Però les tècniques de reproducció no són barates i tenen unelevat cost físic i emocionalper a les dones que s’hi sotmeten. Més encara quan moltes ja arriben al tractament després de mesos, o anys, d’inquietud. Les conseqüències són rellevants. Més desgast físic i psíquic, i grans sumes de diners invertides. De la mateixa manera que la infertilitat s’ha de deslliurar de les estigmatitzacions del passat, també l’edat de la maternitat mereix formar part del debat.