Dues mirades

L'exhibició

Salvini aprofita les xarxes per exaltar la devoció per un tarannà xaró que l'iguala amb una massa que el contempla com un dels seus

Es llegeix en minuts
L'exhibició

Carlo Cozzoli LaPresse via ZUMA

Fa uns dies, Filippo Ceccarelli, a 'La Repubblica', escrivia un reportatge amb l’excusa d’una foto que Salvini havia penjat a Twitter. Se'l veia assegut al seu despatx, somrient, amb una camisa blanca, i amb un text que deia: "Treballant per evitar el desembarcament de 500 immigrants". L’article, en clau irònica, apuntava que Salvini apareixia "en el lloc més estrany, el Viminale", és a dir, el Ministeri de l’Interior. Ho deia, és clar, perquè el personatge, a part de provocar crisis de tota mena, s’ha passat l’estiu ensenyant a la platja un cos més aviat mòrbid o fent arengues a les places o cantant 'Felicità' amb Al Bano. "El seu ritus estiuenc i eufòric", afegeix Ceccarelli.

  

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Salvini viu d’aquesta pornografia personal i aprofita les xarxes per exaltar la devoció per un tarannà xaró que l’iguala amb una massa que el contempla com un dels seus. I "basa el seu poder", com diu el filòsof Daniel Gamper, "en la facultat de transformar totes les mencions en eco públic fins a aconseguir infiltrar-se en les consciències". S’exhibeix ell mateix i exhibeix tot el que, bo o dolent, el converteix en protagonista. Així es construeix un lideratge en els temps obscurs on vivim.