Dues mirades
L'exhibició
Salvini aprofita les xarxes per exaltar la devoció per un tarannà xaró que l'iguala amb una massa que el contempla com un dels seus
zentauroepp49430029 27 06 2019 matteo salvini politica internacional carlo coz190813165651 /
Fa uns dies, Filippo Ceccarelli, a 'La Repubblica', escrivia un reportatge amb l’excusa d’una foto que Salvini havia penjat a Twitter. Se'l veia assegut al seu despatx, somrient, amb una camisa blanca, i amb un text que deia: "Treballant per evitar el desembarcament de 500 immigrants". L’article, en clau irònica, apuntava que Salvini apareixia "en el lloc més estrany, el Viminale", és a dir, el Ministeri de l’Interior. Ho deia, és clar, perquè el personatge, a part de provocar crisis de tota mena, s’ha passat l’estiu ensenyant a la platja un cos més aviat mòrbid o fent arengues a les places o cantant 'Felicità' amb Al Bano. "El seu ritus estiuenc i eufòric", afegeix Ceccarelli.
Notícies relacionadesAl lavoro al Ministero per difendere i confini e impedire l’ingresso nelle acque italiane alla nave Ocean Viking, Ong francese e bandiera norvegese. E ovviamente... Mai col PD!!! pic.twitter.com/uQfNZ3my7Y
— Matteo Salvini (@matteosalvinimi) 23 de agosto de 2019
Salvini viu d’aquesta pornografia personal i aprofita les xarxes per exaltar la devoció per un tarannà xaró que l’iguala amb una massa que el contempla com un dels seus. I "basa el seu poder", com diu el filòsof Daniel Gamper, "en la facultat de transformar totes les mencions en eco públic fins a aconseguir infiltrar-se en les consciències". S’exhibeix ell mateix i exhibeix tot el que, bo o dolent, el converteix en protagonista. Així es construeix un lideratge en els temps obscurs on vivim.