Salvini, la verborrea del fatxenda

El problema segueix aquí, com el dinosaure de Monterroso, malgrat la pressió, que per a aquests temes sembla més en disfuncions que en funcions, que ha obligat el Govern espanyol a moure’s. El problema segueix aquí malgrat que sis països de la UE han acceptat, després de dues setmanes de silenci, distribuir-se els migrants a bord del barco d’Open Arms. El tema més greu és que assistim en silenci, com si fos normal, a una rebaixa constant dels estàndards democràtics a Europa i els EUA.

El pitjor no és Matteo Salvini amb el seu populisme ranci, sinó que hem contribuït que el rum-rum xenòfob s’apropiï del llenguatge, que es parli d’una invasió que no existeix, que prioritzi la seguretat sobre els drets humans. Diuen que venen a treure’ns els nostres llocs de treball (cada vegada més precaris), quan els migrants són essencials per al sosteniment del sistema públic de pensions.

El pes dels arguments

A Àustria, on la ultradreta va arribar al Govern, els migrants aporten més a la Seguretat Social que els ajuts econòmics que reben. A Alemanya supleixen el forat en els comptes nacionals a causa de a la baixa taxa de natalitat, un problema generalitzat a Europa. El 44% dels belgues afirma que la migració és negativa, però aquesta aporta el 0,8% del PIB. Són dades d’un informe de Càritas en 11 països de la UE.

Hi ha idees tòxiques que es repeteixen a les xarxes socials, a través de trols, bots i un número cada vegada més elevat de cretins. El dolent és que sovint salten com a notícies en alguns mitjans de comunicació dedicats a l’impacte, no a la veritat. A aquesta bastida de falsedats en circulació s’afegeixen els polítics incendiaris que anhelen tenir visibilitat i vots.

La població de la UE supera els 508 milions d’habitants, als quals caldrà restar 64,8 milions de britànics després del ‘brexit’. Des que va començar el 2019, uns 32.000 migrants van arribar a Europa a través del Mediterrani. ¿Es pot parlar d’emergència, d’invasió, quan representen el 0,01% de la població suposadament envaïda? Segons Frontex, els sis primers mesos d’aquest any, l’arribada de migrants irregulars va decréixer un 33%, malgrat que al juny hi va haver un repunt del 6%.

Més de 35.000 morts

Tot i que no sembla un problema per a la UE, sí que ho és per als prop de 850 ofegats en el Mediterrani des que va començar l’any. A l’estació de metro de passeig de Gràcia, a Barcelona, es va exhibir a començaments d’any ‘La llista’, de l’artista turca Banu Cennetoglu. És una llista que inclou els 35.597 morts fins avui. Aquest número de morts equivaldria que s’estavellessin 88 avions Jumbo.

Aquests dies s’ha difós a Twitter –que també té usos positius— una imatge de Javcho Savon titulada ‘Gernika 2015’, l’any de la gran crisi. Es veu una pastera semienfonsada amb els personatges del quadro de Picasso mentre al fons passa un creuer.

El canvi climàtic, al qual no li dediquem ni la meitat del temps de la migració, és un risc cada vegada més gran per a la sostenibilitat del planeta. Una pujada de dos graus, com es pronostica, suposarà un greu trencament econòmic. El canvi climàtic provocarà un augment de la migració i guerres pel control de l’aigua. Parlar d’això, que sembla abstracte, no dona vots i no agrada a un sistema econòmic que des de la crisi del 2008 ha canviat a depredador insaciable.

Dos abismes

Parlem de gent que fuig per salvar la vida. Convindria dedicar temps a saber com influïm en les seves desgràcies, de quina manera som responsables com a individus amb veu i vot. El Mediterrani separa dos abismes, el que té una esperança de vida pròxima als 80 anys i el dels que viuen la meitat sense dret a tres àpats, aigua potable, sanitat i educació.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

És evident que no poden venir tots, com també ho és que no venen tots. És urgent una política europea de migració i inversió. També és urgent deixar de vendre armes a dictadures i països que violen els drets humans. Espanya va ser el quart venedor mundial d’armes a l’Aràbia Saudita el 2018.

Salvini es presenta en els mítings amb un rosari entre els dits. Es declara preparat per defensar la civilització cristiana i la identitat d’Itàlia davant les forces de la globalització i l’esquerra. Però, després, quan assisteix als actes de l’aniversari de la caiguda del pont de Gènova, aparca sants i es posa a navegar al seu mòbil. És un impostor, com els paladins del ‘brexit’ i altres a Espanya, però el seu missatge cala en una societat espantada, i més ho estarà quan arribi la recessió que s’anuncia.