Fantasmes de recessió

Una recessió no ha de ser tan greu com la crisi del 2008, la pitjor des de 1929. Dit això, ¿podem estar a escala mundial prop d’unarecessió  que comportarà més atur i menys benestar? Algunes dades com la caiguda del 0,1% del PIB alemany, la locomotora de la UE, en el segon trimestre i que es podria repetir en el tercer, han avivat la inquietud i l’economista indi Raghuram Rajan, que va ser cap d’estudis de l’FMI, després governador del Banc de l’Índia i que ja va alertar el 2005 de la crisi del 2008, confessa planerament que no ho sap. Hi pot haver recessió a curt termini i pot no haver-n’hi.

La realitat és que la crisi del 2008 es va superar gràcies a la política de baixos tipus d’interès i de la molt poc ortodoxa compra de deute dels bancs centrals. Va començar la Fed americana i després va seguir el BCE de Mario Draghi. Però els bancs centrals no s’han atrevit a retirar aquesta agressiva medicina –que té les seves contraindicacions– malgrat un creixement fort en alguns països, principalment Estats Units, pel temor de debilitar l’economia. I el temor s’ha convertit en por a finals del 2018 i aquest primer semestre per la política comercial de Donald Trump que amenaça de provocar el retorn al proteccionisme, la guerra de divises de la Xina contra els Estats Units, i el desordre econòmic mundial, que ja està causant una frenada del comerç internacional i la paralització d’inversions per la por d’un futur incert.

Aquests fets han castigat ja la primera economia europea, l’alemanya, que és la més virtuosa, perquè el seu creixement depèn en gran part de les exportacions industrials. El consum privat (atur per sota del 5% des de fa anys i salaris superiors a la inflació) puja amb força, però ja no ha pogut compensar la caiguda progressiva de les exportacions que ha arribat al 8% anual el mes de juny.

Alemanya és la locomotora. El PIB trimestral del segon trimestre ha caigut el 0,1% davant l’augment del 0,4% de l’anterior, i com a conseqüència el PIB trimestral europeu ha baixat del 0,4% al 0,2% (1,1% anual). Cert que Espanya continua creixent al 0,5% (2,3% anual), però si Europa entra en recessió, Espanya no serà una illa. I la recessió europea és probable (tot i que no segura) no només per Trump sinó també pel‘brexit’ dur pel qual sembla apostar Boris Johnson i pels problemes polítics i econòmicsd’Itàlia  amb creixement zero en els últims 12 mesos.

Inseguretat per Trump

L’alarma s’ha generalitzat i per això els bancs centrals estudien mesures encara més expansives i menys convencionals (caldrà analitzar els discursos d’aquest cap de setmana a Jackson Hole en la reunió anual de banquers centrals). La política monetària ja ha anat molt lluny, potser massa, però no pot deixar de pedalar. ¿Serà suficient? Paul Krugman insinua que la inversió de tipus d’interès (són més cars allò del curt termini que els del llarg) que té lloc ara els Estats Units ha predit les últimes sis recessions americanes i que la raó principal és la inseguretat generada per un president erràtic.

L’alarma és forta a Alemanya, on el ministre socialdemòcrata d’Hisenda, Olaf Scholz, candidat a la presidència de l’SPD i que està lluny de ser un ‘progre de manual’, es planteja trencar amb la política de dèficit zero, que a Alemanya li ha donat bons resultats, i incrementar la despesa pública en 50.000 milions per sostenir l’economia amb receptes una mica keynesianes. És el que l’FMI i els economistes més solvents demanen a Alemanya des de fa temps i que ella, amb només un 58% de deute sobre el PIB (Espanya està en el 95%), a diferència d’altres països, sí que es pot permetre.

Però l’adaptació alemanya a les circumstàncies (el menor comerç internacional) no serà fàcil. El conservador Bundesbank ja ha expressat les seves reserves. I la despesa pública s’haurà de dirigir al sector exportador ja que la construcció i el consum intern ja van bé.

Notícies relacionades

La guerra comercial esclata a l'obertura del G-7

La guerra comercial fa tremolar l'economia a la UE

El problema de fons és que la globalització exigiria una cooperació internacional molt reforçada mentre que la presidència de Trump i la guerra comercial amb la Xina estan sent un gran salt cap enrere.

L’economia espanyola encara va més bé que malament. Però tenim debilitats com un deute públic en el 95% del PIB, que empresona l’Estat, i la possible recessió europea, que necessiten un Govern fort i unes mesures que poden ser antipàtiques. El PSOE ha guanyat les eleccions, però sense majoria i sense aliats (uns per poca solvència econòmica i altres per gran malvolença política) per fer el que pot ser obligat. Tenim, doncs, un gran problema.