La guerra comercial fa tremolar l'economia a la UE

La guerra comercial entre la Xina i els EUA no és l’únic factor, però, sí, el que està tenint pitjors conseqüències per a l’economia mundial. Hi ha guanyadors i perdedors, i entre els primers no figura Europa (i, per tant, Espanya). Les economies de la Unió Europea han començat ja a donar mostres de debilitat, com és el cas d’Alemanya, i els vents de recessió comencen a bufar a tot el món.

La tensió entre els EUA i la Xina passa factura. L’encreuament d’aranzels, que fins i tot va derivar en guerra de divises, va començar a principis del 2018 en una batalla entre dues potències que són entre si dependents (les seves relacions comercials es compten en centenars de milions d’euros). I, com era d’esperar, qualsevol problema que esquitxi les dues potències econòmiques més grans del món s’encomana a la resta d’economies avançades. 

Així, els efectes de les tensions comercials mundials es noten ja en l’evolució dels PIB –el de l’eurozona va créixer la meitat en el segon trimestre– i també en els mercats. En les borses s’han evaporat els exigus guanys aconseguits des que va començar l’any, com li ha passat a l’Ibex 35 (l’Euro Stoxx té més sort, amb una revalorització del 13%). Alhora, el deute sobirà pràcticament s’ha quedat sense rendibilitat en la mesura que s’ha convertit en refugi per als fons que han abandonat la renda variable i han aparegut alguns guanyadors com l’or (1.300 euros per unça, en els nivells més elevats des del 2013). Però també hi ha clars perdedors: “L’augment de les tensions comercials exercirà més pressió a la baixa sobre l’activitat mundial, amb la probabilitat que els plans d’inversió es retardin o cancel·lin i que el comerç pateixi”, considera Keith Wade, economista en cap i responsable d’estratègia de Schroders. 

En el rerefons dels comentaris dels analistes s’entreveu un efecte nociu sobre el creixement. “Mentre que els aranzels poden conduir a guanyadors puntuals i a una guerra comercial completa, el proteccionisme i una inversió de dècades de globalització perjudicarien les economies en general i colpejarien els mercats emergents amb especial duresa. Els riscos de recessió mundial estan pujant”, diu Stéphane Monier, director d’Inversions de Lombard Odier. “A Europa, les economies orientades a l’exportació (Itàlia i Alemanya) s’han vist molt afectades per una demanda més feble”, afegeix.

Marge

Notícies relacionades

La falta d'un nou Govern espanyol retarda prendre mesures

Enquesta CEO: Tres de cada quatre catalans exigeixen limitar els pisos turístics i regular el preu del lloguer

Els bancs centrals tenen poc marge per actuar en una recessió, llevat que recorrin a mesures poc convencionals. I els tipus baixos provoquen el temor que es produeixi una nova bombolla immobiliària i contribueixen a l’augment del deute mundial, que se situa en un nivell rècord del 320% del PIB. 

En aquest escenari, es busquen solucions. És raonable pensar que el Banc Central Europeu (BCE) abaixi tipus, reactivi el programa de compra de deute i redueixi el tipus d’interès per sota del 0% actual, “cosa que penalitzarà encara més el tipus negatiu de la facilitat de dipòsit”, afirma Joaquín Maudos, director adjunt de l’IVIE, i podria reactivar l’economia. Tot això, sempre pendents del que passi entre els EUA i la Xina.