Anar al contingut

El drama migratori

Europa i la supervivència

Europa i la supervivència

Emma Riverola

O recolzem els països d'origen i estem disposats a reduir els nostres beneficis o col·loquem el cartell de Benvinguts i treballem per una acollida ordenada i digna

Heroi, il·luminat o dolent. Són molts els qualificatius que ha recollit Òscar Camps durant els anguniosos dies que va passar l’'Open Arms' davant el port de Lampedusa. Finalment, els 80 migrants van poder desembarcar. I així es posava fi a un pols entre el director de l’oenagé i Matteo Salvini, el més exuberant polític de la ultradreta europea. L’un i l’altre van exagerar els gestos. Camps pretén posar Europa davant les seves cruels contradiccions i Salvini, aixecar-se encara més en l’onada xenòfoba. Malgrat l’abisme ètic entre els postulats de l’un i de l’altre, la solució de la crisi migratòria no és en mans de cap dels dos. Si és que n’hi ha.

Podem dictar lleis, blindar les fronteres, traçar acords indignes amb països dirigits per màfies, però res podrà fer la seductora Europa davant de l’irreprimible instint de supervivència. Són milions, i es moren. O són violades o esclavitzats o enterren els seus fills o, simplement, agonitzen en una vida que no és digna de ser viscuda. ¿Els estem demanant que es quedin allà, tranquil·lets, moribunds, sense molestar?

Acollida ordenada i digna

De tan complex, el problema és senzill. O recolzem els països d’origen i estem disposats a reduir els nostres beneficis (al deixar d’explotar-los de les mil maneres diferents que ho fem) o col·loquem el cartell de Benvinguts i treballem per una acollida ordenada i digna. Totes les altres coses són continuar envilint-nos. Fins a la medul·la. I hi sortirem perdent. Especialment els més febles, aquests que ara la ultradreta utilitza i que, després, seran les seves víctimes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Els serveis socials que els Salvini de torn volen tancar els migrants, aquests drets humans que pretenen convertir en un vestit no ajustable a tot el món, després tampoc se cenyirà als que s’escapin de la seva mirada excloent. Ja ho sabem, les feministes són feminazis. Els aturats, ganduls. I els pobres, escòria. Amb la ultradreta, la democràcia s’escanya fins a la gangrena. I allà serem tots, mirant-nos i veient l’enemic a la cara dels altres. De fet, ja no necessitem recórrer als llibres d’història per descobrir com és possible.