La resposta europea al drama migratori

Salvini i l''Open Arms'

Europa ha de ser solidària davant de la tragèdia de la immigració, però no pot perdre el cap

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp49470390 opi beard190817175729

zentauroepp49470390 opi beard190817175729

Després de l’acord entre la Comissió Europea i un grup de països, entre ells Espanya, França i Alemanya, per acollir els immigrants del’‘Open Arms’, el rebuig de Matteo Salvini, el sinistre ministre italià de l’Interior, al desembarcament, és encara més injustificat i escandalós. Acabarà cedint.

La crisi, que a Espanya està sent seguida amb gran atenció perquè l’‘Open Arms’ és de bandera espanyola, mereix una reflexió ja que ha tornat a posar en relleu una gran fractura europea. La immigració és avui un fenomen rellevant i candent per diversos motius. Un, que el Mediterrani divideix dos continents amb nivells de riquesa, benestar i llibertats molt diferents i és inevitable que en temps de globalització una part de la població africana aspiri a instal·lar-se a Europa. No és una cosa nova, però en els últims anys ha adquirit més intensitat. També perquè Europa, amb una població creixentment envellida, necessita acollir immigrants per assegurar el seu progrés econòmic i social.

Però la immigració ordenada –de l’Àfrica i abans d’altres països com Síria– és un desideràtum difícil d’implementar. I allà és on sorgeix la divisió. Davant de l’‘Open Arms’, com en casos anteriors, una part rellevant de la millor Europa reacciona amb gran solidaritat davant dels qui han fugit de la misèria i de situacions atroces en les quals no es respecten els drets humans més elementals. I aquest sentiment s’ha unit a l’exasperació davant de la lentitud dels governs a l’abordar aquest cas –de fugits de Líbia i amb una trentena de nens a bord– que ha sacsejat les consciències.

L’actitud dels governs europeus, de diferent signe polític, ha sigut molt poc edificant. Al final han reaccionat, però són reticents a les accions d’organitzacions que fan una tasca humanitària. Argumenten que també poden afavorir la immigració il·legal per diversos motius. El primer és que la immigració desordenada no només no és la solució, sinó que genera problemes als països receptors. Un altre, és que aquesta acció humanitària pot ajudar les màfies que exploten el tràfic d’éssers humans. És més fàcil acostar les pasteres al barco d’una oenagé solidària que conduir-les a un port europeu. Finalment, donar via lliure a aquestes iniciatives solidàries podria fer de la immigració il·legal –negoci de traficants sense escrúpols– una cosa gairebé normal, cosa que és inadmissible.

És clar, aquesta actitud dels estats perd força moral després delfracàs a establir canals d’immigració legal i ordenada i de cooperació econòmica amb els països africans. Alguna cosa es fa –i l’actitud actual del Marroc ho demostra–, però sempre de forma fragmentària i insuficient, tot i que l’actitud de molts governs –o desgoverns– africans no facilita les coses.

El rebuig dels immigrants és ara el trampolí electoral de l’extrema dreta de molts països

No obstant, l’humanitarisme tampoc no pot ignorar la gran complexitat de l’assumpte. A Itàlia, Matteo Salvini, el líder de la Lliga (extrema dreta) explota la seva imatge d’enemic radical de la immigració –ara ja està en campanya– per forçar eleccions anticipades amb una intenció de vot del 36-38%. I si arribés al 40% (sol o en aliança amb Germans d’Itàlia) podria tenir majoria absoluta i aconseguir els “plens poders” que exigeix per a una política reaccionària i antieuropea. I no tots els votants de la Lliga són extremistes, molts provenen de partits de centre, o fins i tot d’esquerra, desconfiats –amb o sense raó– davant dels immigrants.

Notícies relacionades

I Itàlia no és l’excepció. A França, només Macron –després dels fracassos de la dreta de Sarkozy i dels socialistes– va aconseguir vèncer Marine Le Pen, l’hereva del Front Nacional, a les eleccions presidencials. I a les europees, la llista de Le Pen ha sigut la més votada. A Alemanya, l’erosió política de Merkel s’inicia el 2015 quan la cancellera decideix, per encertades raons humanitàries, acollir centenars de milers de refugiats que van arribar a Europa Central a través de Grècia i dels Balcans fugint de la guerra civil siriana. És després quan Alternativa per Alemanya aconsegueix entrar als parlaments regionals i al Bundestag.

El fenomen Vox –i els seus preocupants pactes amb el PP i Cs– indiquen que tampoc aquí som tan lluny d’aquesta deriva alarmant. Europa no pot abandonar els refugiats de l’‘Open Arms’, però sense tancar els ulls a una realitat que no és la desitjable. El 38% d’italians que vol votar Salvini és aquí. També la reacció d’algunes poblacions catalanes davant dels menesmenes. L’esquerra no ha de perdre el cor, però tampoc el cap.