FaceApp i el Giorgione

Hi ha un quadre del Giorgione, al Palazzo Pitti de Florència, enigmàtic com tots els que va pintar, que van ser molt pocs, en el qual coincideixen tres homes, amb un fons negre. Tant poden ser tres personatges contemporanis que es troben en un espai comú com l’evolució diacrònica d’un sol personatge que viu la il·lusió de la sincronia en aquell mateix espai neutre. El quadre es diu Le tre età dell’uomo, i representa l’evolució del temps no solament en el rostre sinó en l’actitud dels homes. L’adolescència, àvida de coneixement, pura en el seu afany; la maduresa, que indica el terme just, que acota la saviesa amb racionalitat; i la vellesa, que prescindeix de tot el que sap i que, en lloc d’alliçonar els joves, mira l’espectador amb una barreja d’insolència i d’indiferència. El vell, sense ser tan desdentat i decrèpit com l’altra vella que va retratar el Giorgione, aconsegueix crear, amb la seva mirada, l’atmosfera inquietant de totes les obres del pintor, sobretot La tempesta, també construïda a partir d’una mirada que ens interpel·la.

És a dir, l’aplicació que ha tornat a estar de moda aquest estiu, FaceApp, ja fa temps que es va inventar. Pel que sembla tenim interès a conèixer amb detall la senectut, a descobrir el rostre de la senilitat, a comprovar com serem quan siguem ancians.

Notícies relacionades

FaceApp es guarda el dret d'utilitzar les teves dades i fotos amb finalitats comercials

AI Portraits, la pàgina que converteix el teu retrat en una obra d'art

Jo no m’he apuntat al carro del coneixement de la vetusta faç per diversos motius: perquè ja me’n faig una idea sense ajuda virtual; perquè no tinc ganes de saber-ho (fins i tot em produeix una certa urticària); i perquè em penso que l’aplicació seria molt més intel·ligent (tot i el detall dels plecs que és capaç d’imaginar, les arrugues i les papades) si fos possible que ens ensenyés el perfil de la infantesa, la pell que encara no és un camp conreat, ple de solcs, la innocència de qui no tem la maltempsada.

Calla, que això ja ho tenim. Només es tracta de remenar àlbums antics i recordar el futur que teníem aleshores entre les mans. Sabrem com érem en aquella edat d’or. I veurem en què ens havíem de convertir quan arribés l’edat de ferro.